Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación

Wiki sobre la asignatura de Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación. Esta wiki está abierta a profesores de cualquier área de conocimiento que impartan la asignatura de Nuevas Tecnologias Aplicadas a la Educación. Para editar en ella, por favor contactar con Pedro Pernías (p.pernias@ua.es)

Apuntes de Inés Pérez Torralvo

Divendres 25 de febrer de 2011

FORMA DE HACER LA EXPOSICIÓN

  1. Presentación.
  2. Desarrollo. Explicar las potencialidades educativas (cosas que se deben y no se deben hacer).
  3. Aplicación: Formación de formadores y casos (enseñar en instituto, colegio y lo muestras al resto de clase como ejemplo).

Aplicación(a quién va dirigido a los compañeros no a los niños). Dedicar menos tiempo en explicar las cosas que todos conocemos. Citar de donde sacamos la información.

Divendres 4 de març de 2011

E-LERANING

L'ordinador es va fer més lleuger per fer ús d'ell de manera personal sense conectar-se l'uns amb l'altres, com si fora un tutor privat. Més tard, es podia conectar amb altres per a poder comunicar-se. Després, es va pensar que tinguera ús per a l'educació. Així és el perquè anomenen e-learling, portar l'ordinador personal a l'educació.

L'aprenentatge de e-learning es pot desenvolupar mitjançant la xarxa.

La historia del e-learnig va començar quan algú va plantejar el model didàctic com la conductista, en què formava preguntes i respostes i es puntuava si era correcta o no. L'ensenyament programat es la base de la formació dels llibres de text.

Després es va desenvolupar l'ensenyament assistit per l'ordinador.

Internet ha evolucionat de ser un lloc on buscar informació a comunicar-se. El e-leraning també a evolucionat: educació 2.0

Programadors que feien programes que facilitaven la escrtitura dels cursos de formació. Va nàixer els llenguatges d'autor, que es van simplificar i transformar en eines per a formació de cursos. I el power point i derivats serveix.

Divendres 11 de març de 2011

Presentacions Multimèdia

Exposició de Clara Lillo, Ángela Pons, Ana Leal.

INTRODUCCIÓ (mitjans per dur una presentació). DESENVOLUPAMENT (Informació, Format i Quantitat d’informació).

  • Infomació.

La planificació de la informació, pot anar:

  • De General a particular.
  • De Particular a general.
  • Mitjançant Mapes mentals

I quant a l'encapçalaments, han d’anar ordenats i que faciliten el seguiment.

  • Format. L’elecció d’ús de colors i la tipografia és molt important ja que poden atraure més o menys l’atenció. Per exemple, el negre sobre blanc o groc és de la millor elecció per atraure l’atenció i que hi haja il·luminació a la presentació.

Les fonts han de ser grans, l’ideal és que hi haja tres tipus de fonts com a màxim i evitar les majúscules i cursives, només són útils per a remarcar paraules, però no per a tot el text o frases llargues perquè pot confondre al lector.

  • Quantitat d’informació:
  • S’ha d’evitar transcriure.
  • Evitar moltes diapositives.
  • No és un text de consulta.
  • S’ha de sintetitzar.
  • El text ha de tindre aire.

APLICACIONS.

  • Prezi

Divendres 18 de març 2011

Producció de videos

Maria Pilar Aznar Pons, Maria Teresa Gelardo Muries, Tomás Mira Candela. Video docent: material audiovisual que es puga utilitzar…

Documental, video narratiu, lliçó monoconceptual, lliçó temàtica, video motivador. Noticiari escolar, documentals, practica de conversacions, activitats mes orientades a l0oci i la informació dels alumnes i el centre, mini-vídeos docents.

Educar front MCM, potenciar l’ús de recursos audiovisual, motivar els alumnes, promoure la creativitat i el joc.

Necessitem: idea imaginativa, materials: càmera video digital, de fotos digital, telèfon mòbil, càmeres professionals, coneixements d’informàtica: pels qui usen l’ordinador habitualment: fàcil. Pels que no tenen costum: recurrir a tutorials.

Passos:

  • la il•luminació artificial, natural, frontal, contrallum.
  • Plànols: moviment de càmera (paneo, travel, tillit, dolly, crane).
  • La música.
  • Trucs per gravar.
  • Editors (comercials: adobe premier, sony vegas, pinacle video, no comercial: movie maker, cinelerra kino (Linux).

ENSENYANÇA ASSISTIDA PER ORDINADOR (EAO)

Metodologia…

Divendres 25 de març de 2011

EL PODER DE LA TELEVISIÓ EN L'EDUCACIÓ

La televisó està en tots els llocs. Podríem aprofitar-la com a eina per a l’educació, ja que la concentració que tenen els xiquets davant d'ella com si estiguessin hiptonitzats, es pot aprofitar perquè aprenguen coses. No hem de fer-la avorrida.

Objectius: que aprenguen les normes i estils per conèixer els passadissos secrets de la televisió, què o no veure. Que tinguen espirit crític.

Possibilitats: mitjà que millor proporciona informació, entreteniment i formació.

S'ha de recomanar documentals, diferenciar el mon real del irreal.

Limitacions:

  • gran influencia en els més joves. Possibilitat de arrastrament d’uns models que no poden aconseguir. Es pot desenvocar a problemes com l’anorèxia, per a poder aproximar-se a ells.
  • No dona comunicació a la família ja que davant d’ella, no parlen.
  • Fer que els pares no agafen la TV com a “niñera” barata. S'ha de conscienciar als pares de que no han d’arraconar als xiquets a la TV. No deixar-lo veure la tv moltes hores i que facen altres activitats. Despertar el poder d’investigació. Que puguen navegar amb la informació de la tv.

Aplicació a l’aula.

Com a eina didàctica, de informació i formació. Documentals de la 2, Dora la exploradora, espai informatiu. Traure la part educativa de la programació per treballar la transversalitat dels continguts televisius: programes per estudi d’idiomes, programes de ficció.

Alerta!!!

No hem de decidir per ells el que han de veure: -No censura de canals. -No prohibir encendre la tele si no estem. -Informació televisiva ha d’estar a la mà dels xiquets.

Conclusió:

Cal ensenyar als nostres alumnes a aplicar els recursos al món de l’educació. No considerar-la com un enemic, sino com un aliat i distingir lo bo de lo roin.

LLIBRES ELECTRÒNICS

Paloma Más Tomàs, Elena Pons Ribes, MªElena Rives Sànchez.

Avui en dia es distingueix:

Pbook (llibre de paper) Ebook (llibre digital): Dispositiu digital, necessitem lector de llibres digitals.

Característiques.

Presenta ferramentes que fa que siga fàcil d'utilitzar, té tenir drets d’autor.

Història.

El primer llibre digital es va crear al 1971. En 1981 es va fer comercial. 2001 va tindre éxti amb una novel•la d’Steven King. 2002, sorgeix la tinta electrònica (tinta blanc i negre sense retroalimentació, no consumeix molta bateria i no cansa la vista).

Possibilitats

Gran facilitat de distribució. Menys espai, mes informació. Públic mes ampli. Més econòmic. 25-30% d’estalvi.

Possibilitats socials: - Accés. - Menys pes. - Més atractiu. - Incorporació periòdica de nous textos - Fons bibliogràfic infinit. Possibilitats ecològiques: - Tala d’arbres Limitacions. - Dependència de l’accés a internet. - Drets d’autor. - Dificultats per a usuaris inexperts. - Dispositiu electrònic. - Menor confortabilitat. - Menys llocs de treball per a les empreses de llibres. Dispositius: 1- E-book e-ink: pantalla 5”, baix consum d’energia, visió agradable, pantalla antireflectant. 2- E-book multimèdia: pantalla 5”, reproductor de llibres, vídeos, música i fotos. Projectes educatius amb llibres electronics: 1- Proyecto e-volucion. (Galícia) 2- Libros electronicos en el aula. (Cádiz) 3- Proyecto territorio e-book. (Salamanca).

Webs: Bubok, lubranda, proyecto gutemberg (destacat), google books, todoebook. www.zonaebook.com

PROGRAMARI LLIURE Programari que dona possibilitat de redistribuir, programar, copiar, estudiar, millorar… El codi font. Historia. Existia als anys 60 a la universitat, centres de investigació i oficines governamentals. Compartien la informació. Anys 70. IBM venta per separat en màquines i aplicacions (programari propietari). 1984, Richard Stallman va configurar una impressora al treball i no va poder perquè li faltava alguna cosa que va demanar a la empresa corresponent i el va enverinar. Es va enfadar i creà el seu propi sistema informàtic. Anys 90. Popularització d’internet. Linux, va crear la peça Kernel que era la que necesitaba Stallman perqupe funcionara en els ordinadors personals. Van crear Lunx amb la licència LPL. 1998: el programari lliure l’anomaneran “codi obert”. En el sector de l’educació es una opció. A la CV és Lliurex. Llibertats que ha de tindre un programa lliure: -quasevol propòsit. Estudiar com funciona i adaptar-les a les necessitats pròpies. Realitzar copies. De millorarlo-

Tipus de licència: Creative Commons., GNU LGPL, BSD… Seguretat i qualitat del programari lliure: Si tenim el codi font podem veure si s’ha fet correctament o té alguna errada. Possibilitats: -menor cost perquè no te licencia. Major…

S’utiliza en educació perquè té baix cost, creada per una comunitat de gent que es força per aconseguir un objectiu comú, no es deixa influenciar.

Exemples: Ubuntu, Edubuntu, Kubuntu, Debian i Gentoo, openSuse, centOs… Té futur prometedor i imparable degut a la progressió que ha anat tenint el programari cada vegada mes demanat.

Podem veure Windows, té un paquet que podem descarregar qualsevol programa.


Herramientas Personales