En aquesta sessió s'ha fet una presentació de l'assignatura. Haurem de fer un treball final entre tres persones d'un tema que ens proposarà el professor. A més, les classes seran presencials i es valorarà amb un punt més a la nota final a les persones que vulguen pujar els apunts a la wiki (www.ntae.es)

Projecte OLP

One Laptop Per Child (OLPC) o Unisca Laptop Per Xiquet en espanyol, és un programa a nivell mundial amb origen en el MediaLab del MIT, que cerca acostar ordinadors de molt baix cost a xiquets en escoles marginades i de baixos recursos. El programa està dirigit per l'organització amb el mateix nom. El seu fundador és Nicholas Negroponte i el seu president executiu és Rodrigo Arboleda Halaby.

La seua missió és la de crear oportunitats per als xiquets de països més pobres i otorgar a cadascun d'ells una laptop resistent, de baix cost i baixes necessitats d'energia. Cada laptop està integrada amb programari lliure dissenyat per a l'aprenentatge col·laboratiu, divertit i enfocat a desenvolupar habilitats de pensament i programació. Quan els xiquets tenen accés a aquest tipus d'eines, s'entusiasmen per la seua pròpia educació. Aprenen, comparteixen, creen i col·laboren. Es connecten uns amb uns altres, amb el món i amb un futur més brillant.

L'equip per si mateix té característiques especials: és resistent especialment a l'aigua i a la pols, té antenes especials per a major connectividad, és d'un material molt resistent i compta exclusivament amb programari lliure, que el fa accessible a tots els xiquets. Aquest ordinador es considera el precendent del netbook actual.

PER QUÈ HEM DE PARLAR DE LES NOVES TECNOLOGIES EN L'ESCOLA?

La Societat al llarg de la història ha anat evolucionant entre els diferents elements de la societat. Els essers humans van passar de ser recol•lectors a agricultors, de nòmades a sedentaris, a força d'invertir treball i convertir el sol, l'aire, l'aigua, en productes que flueixen i creen relacions societats i s'origina l'economia.

Més tard apareix la màquina de vapor que és capaç de produir combustible en treball, matèria primera en béns de consum i es crea una indústria capaç de fer aquestes transformacions. La tecnologia ajuda a l'home a produir béns de consum, que també genera relacions econòmiques, que ens ha dut a dues guerres mundials per veure qui consumia més. La societat agrícola passa a un segon pla.

Després de la segona guerra mundial, apareix l'electrònica que pot tenir moltes formes analògiques (tv, ràdio…), digital i genera una sèrie de canvis. Amb l'electrònica es transformava la informació bruta en informació útil. D'intangible a intangible. L'electrònica ens ha dut a una societat basada en l'intercanvi d'informació de les dades que tenen valor. La informació té preu considerant el seu context; ej: cotització de la borsa durant els primers minuts. Les societats que fan fluir aquestes relacions= relacions d'informació. La societat de la informació no és tenir informació sinó saber usar-la, conèixer-la, transformar-la en coneixement. (transformar-la) aquells països que no són capaços de realitzar aquesta transformació estan separats per una bretxa digital (distància que separa col•lectius que són capaços de convertir la informació en coneixement dels quals no). Ej: dels i-phone. Altres col•lectius que ajuden a la bretxa digital: classes socials, bretxa generacional (tenir en compte que els xiquets que anem a fer classe estan molt acostumats, han nascut amb la tecnologia -nadius digitals -, a les TICS, a diferència dels seus pares, més que nosaltres…). L'important és la socialització, els xiquets actualment se socialitzen per Internet.

Els quals no han nascut amb les noves tecnologies, però les abracen, s'acosten a elles : immigrants digitals.

El principal agent que estreny la bretxa: l'educació, l'escola, perquè és el principal agent de transformar la informació en coneixement. Consulta la informació de fora perquè els alumnes la integren i l'assimilen. Fa uns anys la informació que tenien les escoles des de fora, provenia de la biblioteca i el context social en el qual es trobava el col•legi, ara vam ensenyar que l'alumne faça aqueixa transformació, que sàpiga la font d'informació. Des que estem en l'electrònica són menys accessoris comparativament en grandària ridículs perquè Internet ho té tot. El nostre treball per a solucionar la bretxa digital abordar el problema des de dos punts de vista:

1 . Ensenyar a l'alumne a transformar la informació perquè la processen, crear habilitats.

2 . Quan nosaltres parlem amb els nostres alumnes hem de ser conscients de la bretxa que ens separa- de nadius a immigrants (parlar pel xat per a aquells alumnes que siguen tímids en treballs col•lectiu, tot i que no és una alternativa).

Models Didàctics

Societat de la informació

Hem d’incorporar las noves tecnologies a l’aula? L’escola transforma a través de l’ensenyament als essers humans que són els que més temps dediquen a l’aprenentatge. Però, com es transforma la informació en coneixement?què és un model didàctic? Hi ha diferents metodologies d’ensenyament: “maièutica” (Platon) serveix per a extraure els records del alumne que apleguen al coneixement.L'utilitzem constantment a l'aula, per exemple:

plantejament d'una qüestió

- l’ interlocutor proporciona una resposta

-discussió (confusió)

-convertir conclusions particulars en conclusions generals i precises

-l'alumne aplega a conclusions precises

Però com s'explica que un alumne a qui el professor no li proporciona informació aplegue a les sues conclusions? Per als grecs, aprendre és recordar i no pensen que l'aprenentatge es fa al nàixer i posteriorment.

En els anys 50 apareix un gran problema en EEUU. Havien guanyat la segona guerra mundial gràcies a una sèrie de pràctiques i coneixements proporcionats pels científics que havien fugit d'Europa i que van acabar treballant en els Estats Units (exemple: fabricació de la bomba atòmica). Com no tenien científics propis nord-americans van decidir formar científics de manera industrial per a la pròxima guerra (guerra freda) Anteriorment havien tingut problemes amb la construcció de vaixells,i aquesta vegada van fer una llista de tot el que es necessitava per a realitzar aquest transport. Van dividir la llista i van repartir les tasques entre diferents càrrecs que s'encarregarien exclusivament de realitzar el que se'ls havia manat. D'aquesta organització va sorgir la programació per objectius, en la qual van crear especialistes que se centrava en un càrrec concret. Açò es va traslladar ràpidament a l'educació. Els sabers es van anar dividint per cursos i per assignatures i es marcaven objectius i metes.

No obstant això, seguia existint un problema. Es necessitava ser eficaç i conèixer perfectament el funcionament i aprenentatge de la ment per a millorar el procediment. Així que es va insistir a aplicar el mètode científic a l'educació. La matèria amb la qual es treballava era l'ésser humà, però no havia forma de mirar el que passava dins. Per això, els científics es van fer a la idea que no podien saber el que ocorria en l'interior, però si podien saber el que passava abans i el que passava després (conductes que el subjecte és capaç de realitzar). A açò ho van cridar conductisme. (condicionament clàssic).

El conductisme afirmava que les conductes eren modificables mitjançant l'associació d'estímuls. Skinner va anar el principal científic que va analitzar el comportament. La ciència que ell estudia és el condicionament operant, en el qual es fa milers d'anàlisi sobre com un estímul és capaç de fixar les conductes. Apareix la màquina de *Skinner, la qual registra la resposta de l'alumne i proporciona estímuls positius si la resposta és correcta (Exemple: davant la realització d'exercicis, se'ls reforça positivament si estan correctament contestats). Per al conductisme aprendre és modificar la conducta. Per al conductisme oblidar és extingir una conducta. Aquest reforç positiu ha de ser major que el negatiu, doncs la fi és motivar a l'alumne i incentivar-lo perquè aconseguisca superar-se a si mateix. Aquests reforços apareixen en la majoria de vídeo jocs, doncs la seua pretensió és enganxar al client fins a aconseguir superar tots els nivells (Exemple: joc de tetris. Els reforços positius augmenten cada vegada que superes un nivell i t'introdueixen en un altre de major dificultat. Quan no aconsegueixes superar les metes proposades, se't permet tornar a intentar-lo)

Per a certs científics, el model conductsita no resulta ser del tot satisfactori, doncs és incapaç d'explicar el que hi ha dins del cervell. Per a aconseguir-lo, es necessitaria un model cognitiu que mostrara com és el cervell i com funciona la ment. Arran d'aquesta necessitat ens trobem amb el model *cognitivista, on tot coneixement que ve nou ha d'integrar-se amb els existents.

Altre model existent és el constructivisme. Seymour Papert (MIT) arriba un poc més enllà amb el constructivisme i afirma que si eres capaç de construir les coses amb les teues mans eres capaç de construir-les amb el teu cap, pel que crea uns sistemes informàtics on un pot crear objectes.

Són molts els models que trobem, però no podem afirmar que existeixen models millors o pitjors que uns altres.

Si establim el símil d'un plànol amb un model podrem observar que: Si vull anar d'Alacant a Madrid agafaré un plànol de carreteres. El plànol no serà exacte però serà útil. D'altra banda, si em vaig per la muntanya necessités un plànol amb corbes de nivell, ja que el plànol de carreteres no em serveix de res, no és adequat per a la funció que cerque. És analitzant açò que arribem a la conclusió que un model serà més o menys bo si em soluciona el problema que se'm planteja.

I és per açò que avui dia, en ple segle XXI, seguim utilitzant el model de la maieutica, doncs ens és útil i adequat per a les nostres necessitats.

En aquesta sessió hem vist l'esquema que haurem de seguir per a fer el treball:

1. Presentació

2. Desenvolupament

En aquesta part s'ha d'evitar parlar d'aspectes positius i negatius, es recomana utilitzar aspectes com les posibilitats i les limitacions.

3. Aplicació:

1. Formació de formadors
2. Casos d'estudi

A l'hora de modificar el text i poder crear un títol haurem d'utilitzar l'icona de “H”. Amb aquesta pàgina també podrem fer presentacions multimèdia, però sense cap animació perquè el format és predeterminat.

Cal citar les fonts utilitzades en el treball.

Es convenient que per a aquells que vulguen fer una memòria de treball col·lectiva, tots els membres del grup tinguen la seva clau i facen la seua aportaciuó del treball.

E-learning:ensenyament i internet

Què és? “e” vol dir electrònic. Es tracta d'un aprenentatge electrònic que té a veure amb l'aprenentage mitjançant la xarxa, és a dir, amb la construcció d'una situació d'aprenentatge perquè el que importa és el que s'apren i la forma en la que s'apren . Hi ha diferents fases d'utilització dels ordinadors, podem parlar d'una primera fase, la fase on els ordinadors són centrals “private tutor”; i una segona fase, on els ordinadors són personals i ens donen la possibilitat de conectar-los amb altres per a l'intercanvi d'informació. Degut a la possibilitat d'intercanvi d'informació es planteja l'aplicació a l'educació a través de plataformes educatives.

Història

Tot va començar quan algú es va plantejar com formalitzar una seqüència d'aprenentatge. Açò va comportar que s'aplicara el conductisme en els ordinadors. L'aplicació consistia a fer una sèrie de preguntes. Si es contestaven correctament es rebia un reforç positiu (menge molt bé!) i si contestava equívocament es rebia un reforç negatiu (com incorrecte, intenta'l de nou).

D'altra banda, va haver educadors que van desenvolupar un protocol d'ensenyament, cridat ensenyament programat. Es va aplicar en l'escola per mitjà dels llibres de text. Consistia a explicar la informació del llibre, i practicar l'après mitjançant els exercicis que contenia el llibre.

El problema va sorgir quan a l'hora de veure les respostes dels exercicis, aquestes estaven al final del llibre, i no era pràctic. Mentre que aplicant aquest protocol a l'ordinador es va veure, que se simplificava el procés, i així, tenies més agilitat en l'aprenentatge.

L'ensenyament programat va ser el primer ensenyament aplicada als ordinadors. Més tard va aparèixer altre ensenyament programat, ensenyament assistit per ordinador. Era una educació més concreta. Després d'aquest ensenyament va aparèixer l'educació basada en computadores.

El problema era que no entroncava amb l'educació que nosaltres teníem, ja que de passar a ser el mestre el més important i font d'aprenentatge, va passar a ser l'ordinador, i llavors el mestre no pintava gens. Finalment, l'aprenentatge va passar a ser personal, és a dir, el teu compraves un curs per a aprendre, el que anara, i aprenies.

L'evolució de l'aprenentatge personal junt l'aparició d'Internet va tenir com resultat e-learning. Podies baixar-te els programes per Internet sense la necessitat de comprar-los.

Internet, també, ha evolucionat en els vint anys que duu d'història. Ha passat del consum individual a un sistema de comunicació entre persones. Per això, anteriorment tenia sentit l'ensenyament assistit pel mestre, però ara ja no, perquè l'ensenyament la pots rebre per Internet.

Per tant, si Internet va evolucionar, e-learning també ho va fer. Per aquest motiu ara parlem d'educació web 2.0.

Conceptes bàsics

Escriure un llibre ho pot fer qualsevol, com una persona que té alguna cosa que contar. Solament necessita llapis i paper. Però per a fer un curs e-learning si que es necessita saber com utilitzar la tecnologia i saber alguns consells (menudes coses sobre programació).

Ací venia el problema que els mestres no tenien molta idea com programadors. Però per a donar-li solució al problema els programadors van crear uns cursos amb unes eines determinades, a aquestes eines se'ls crida llenguatges d'autor; per a educació, en els quals el professor no havia de saber programació però si saber utilitzar aquests llenguatges. Tot açò per a simplificar els programes d'ensenyament assistit per ordinador,com el power point. Aquests productes van ser modificats perquè foren més senzills de manejar.

Quan vam parlar d'e-learning una qüestió important que se'ns planteja seria com serà la situació d'aprenentatge? serà presencial o a distància? Sincrono (l'ensenyament es fa en directe) o asíncron (graves la classe però la teua no estàs en directe)?, també s'ha de plantejar que situació serà consumit el producte?

La primera pregunta l'ha de decidir el professor sempre que plantege una situació d'e-learning. Ha de decidir com es realitzen els diàlegs encara que la classe es realitze per ordinador.

La segona pregunta depèn de si la teoria pot ser donada suport per un exercici d'e-learning o si la pràctica es realitza en ordinador.

Hui hem començat amb les exposicions dels treballs en grup, els temes han sigut les presentacions multimèdia i la ràdio i el podcasting a l'escola.

El millor esquema per a fer una presentació és el segúent:

• Presentació
• Desenvolupament
• Aplicació

Cal tenir en compte les següents aspectes per al format:

1. La lletra de la diapositiva: han de ser fons grans i com a molt s'han d'utilitzar tres tipus, a més, evitarem utilitzar les majúscules(només per a destacar alguna cosa)o les cursives.
2. Ús de colors en el disseny de les diapositives: haurem d'utilitzar colors a les diapositives perquè atrauen l'atenció del públic però amb moderació perquè poden distraure'l
3. Cal seleccionar la informació ja que no és convenient que hi haja molt de text.Haurem de sintetitzar al màxim i que el nombre de diapositives no siga excessiu.
4. Il•lustracions significatives

Hi trobem diferents tipus de presentacions multimèdia:

1. Power point és un programa dissenyat per a fer presentacions amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges dissenyades o importades des de imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Aquest tipus de presentacions solen ser molt cridaneres i molt més pràctiques que les de Microsoft Word.
2. Google presentations és com el power point però on-line gratuït i senzill, al ser tant senzill no desperta tanta motivació i interes.
3. Keynote te més temes, diapositives 3D, transicions, etc, que el power point. Pot provocar distracció i sols està en el sistema operatiu MAC
4. Prezi és diferent a la resta de programes de presentació, es poden realitzar moviments de càmera i girs .Dona més importància al format que al contingut, és pot instal•lar en qualsevol ordinador.

Audio:ràdio i podcasting en l’escola

Per a escoltar un programa de ràdio havíem d’estar presents, ara existeix una web que ens permet descarregar el programa i escoltar-lo en altre moment “Podcast” .És un arxiu de audio gratuït que podem descarregar , escoltar i penjar a la xarxa. Ens permet distribuir continguts multimèdia mitjançant un arxiu RSS.Un arxiu RSS és un document de text compost per etiquetes fitades entre els símbols major i menor similars a les utilitzades en el XHTML.Llegint a l'arxiu RSS d'un lloc web és possible saber si s'ha actualitzat i amb quines notícies o textos, però sense necessitat d'accedir a les seues pàgines web. L'arxiu RSS conté a més un enllaç específic per a cada ítem contingut en el feed que dirigeix a la pàgina web amb el text complet de la notícia.

És de fácil reproducció i distribució però hem de subscriure'ns,podem accedir a ells fora d l’horari de distribucio.SI volem descarregar-lo ha de ser amb el Mozilla. Existeix una pàgina que ens permet organitzar els podcasts a través de la pàgina www.google.com, a més de personalitzar-lo fent un arxiu MP3.

Aplicacions didactiques Institucional de l’escola.escoles de pares,conferencies,xarrades… Docent/discent.gravar les explicacions del smestres per a facilitar l’aprenentatge,taller de radio fet pels alumnes(entrevistes,debats..) Per a treballar les segones llengües,com a reforç per a xiquets amb necessitats educatives especials Pagina.educacontic.es

Producció de videos en la docència

Es convenient que utilitzem material audiovisual a l'aula per tal de motivar als alumnes, que aprenguen a classificar la informació que reben i, en definitiva,educar-los front MCM. Existeixen diferents materials que es poden classificar en: documnetal,video narratiu,lliço monoconceptual,lliço temàtica i video motivador(campanyes de seguretat). A l'escola podem fer diverses activitats com un noticiari escolar, documentals, pràctiques de conversa en altres idiomes…

Que necessitem? la idea,que siga imaginativa, els materials(càmera de video,camera de fotos,telèfon mòbil)i coneixements d’informatica

Cal anar en compte amb:

1.La il•luminació

2.Els plànols(paneo,travel,…)

3.Tipus de plànols(primer plànol,general,..)

4.La música

5.Trucs per a gravar(utilitzar moltes otografies)

6.Editors. Hi ha dos tipus: comercials(adobe premier) i no commercials(cinelerra,kino,movimaker)

7.La lletra que utilitzem s'ha de distingir de la imatge i cal diferenciar-la bé.

Exemple de video docent de Crevillent amb movier maker.

“EAO”enseyança assitida per ordinador

Es tracta d'una metodologia que possibilita l'adquisició d'uns continguts de formació a través d'un programa d'ordinador. Classificació

• Programes d'exercicis.
• Tutorials.
• Simuladors
• Entrosn de programació
• Recursos d'autor.

Tipus Lineals

• Presenta la informació escrita.

Ramificat

• Evolució dels programes lineals.
• Son més flexibles.

Característiques

• Activitat.
• Individualització.
• Progresió.
• Retroalimentació.
• Valor de l'error

Us Didàctic

• El programa d'ordinador transmet coneixement substitueix al formador.
• Aporta exemples.
• Proporciona informació immediata.
• El mestre juga un paper molt important.

Criteris per al disseny de programes

Ens donen una serie d'instruccións. Possibilitats

• S'adapten a les limitacions del tema.
• Recomanables.
• Es tracta d'una ferramenta.

Limitacions

• Les respostes son limitades.
• Elevats costos.
• La informació per a utilitzar-los és necessaria

Aplicació

Ens mostren un video de youtube per als criteris del disseny. Método “Ella” (relacionat amb les llengües).

La pissarra digital interactiva

Cal diferenciar entre pissarra digital i pissarra digital interactiva

pissarra digital:Sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat…

pissarra digital interactiva:Sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.

què necessistem?

Models de pissares

1.PDI electromàgnetiques.no son tàctils

2.PDI tàctils o resistives format per dos capes que fan contacte en el punt on fem pressió

3. PDI ultrasonits o infrarojos.model més economic Accesoris de PDI: sistema de so,visualitzador de documents,webcam,sistemes d’avaluació interactiva i tablets

Aplicacions didàctiques

La disponibilitat d'una PDI en l'aula de classe, ja proporciona una sèrie de funcionalitats que faciliten els processos d'ensenyament i aprenentatge. Amb l'ajuda d'un editor de textos i la pissarra digital, el professor o els estudiants poden projectar a tota la classe qualsevol informació que escriguen amb el teclat (definicions, esquemes, operacions…) o que dibuixen amb una *tableta gràfica o programa de dibuix, com ho farien si escrigueren en una pissarra convencional.

A més dels avantatges higiènics que comporta no haver d'utilitzar el guix (s'escriu amb el teclat de l'ordinador), de la possibilitat d'utilitzar més lletres i colors, de les facilitats per a retocar i moure textos… el contingut d'aquesta pissarra (en definitiva un arxiu de l'editor de textos que s'utilitze) pot emmagatzemar-se en el disc i utilitzar-se en una sessió posterior (per exemple per a recordar el que es va fer el dia anterior o per a utilitzar-lo en futures classes). També pot enviar-se per e-mail a algun alumne que no va poder assistir o a tota la classe. Per descomptat, pot imprimir-se i repartir-se en paper entre els estudiants.

Si disposa de pissarra digital interactiva li resultarà més fàcil escriure, dibuixar, combinar i moure imatges, subratllar… des de la pròpia pantalla (sense necessitat de dirigir-se a l'ordinador). I si disposa d'una PDI mòbil (tipus *tableta gràfica) ho podrà fer movent-se per la classe o ho podrà anar passant als estudiants perquè ells també escriguen, dibuixen i interactuen amb el contingut de la pantalla des dels seus pupitres.

Encara que els estudiants poden participar formulant les seues preguntes o realitzant els exercicis i responent les preguntes que els assigne el professor, la iniciativa de l'activitat que es realitza amb la PDI la té plenament el professor.

Videojocs i educació

Aci està la meua part de l'exposició dels videojocs

videojocs_i_educacio.docx

S’ha creat un apartat en la wiki per a poder formular preguntes i respostes sobre les exposicions:tutories col•laboratives. En aquestes tutories podem fer i contestar preguntes de qualsevol dels temes de les exposicions, es valorarà a la nota final si la col·laboració que fas és bona i sobre el teu tema.

Televisió i educació

Es pot manipular la realitat?la ficció supera la realitat? S’ha de distingir entre ficció i realitat,és a dir, entre món digital i món virtual. La televisió té un poder molt fort sobre els alumnes, és un dels mitjans de comunicació més potents a banda d'internet. Ens proporciona informació, formació i entreteniment i exerceix una gran influència en els més joves imitant els seus personatges, però és convenient que ens aprofitem d'aquest poder i la utilitzem com una ferramenta més a l'aula per a fer explicacions,per a que coneguen normes i estils i sàpien seleccionar la informació i el contingut que els interesa.

Potser un recurs didàctic molt bo per a treballar la transversalitat dels continguts televisius,per a tractar temes abordats en coneixemnt del medi, amb docuemntals o programes específics o per a l'estudi de segones llengües per tal de conèixer els espais de la llengua que s'estudia i la seua cultura.

Els pares han de tenir en compte que:

- No han de decidir per ells el que han de veure - No han d'utilitzar la censura de canals - La informació televisiva ha d’estar a la mà dels xiquets. Ha d'haver llibertat a a l'hora de triar els canals però fent una bona selecció.

La televisió és universal i és l’electrodomèstic preferit de les llars espanyoles. Traguem-li partit!!els nostres alumnes ho agrairan..

Els llibres electrònics

Que es un llibre electronic??

Pbook

Ebook

Història

• 1971. Michael Hurt. Proyecto Gutenberg.
• 1981.Random House, “Random House’s Electronic Dictionary”( primera publicació amb fins comercials)
• 2001.Riding the Bullet, una novel·la de Stephen King. Memòries de Blademir Puttin.
• 2002.Tinta electrònica.

Possibilitats

• Gran facilitat en la distribució
• Menys espai, més informació
• Públic més ampli
• Més econòmic

Possibilitats socials

• Accés
• Pes
• Atracció
• Incorporació periòdica de nous texts
• Fons bibliogràfic infinit
• Hàbits lectors

Possibilitats ecològiques

• Disminució tala d’arbres
• Disminució CO2
• Disminució ús productes químics

Limitacions

• Dependència de l’accés a Internet
• Drets d’autor
• Dificultats per a usuaris inexperts
• Dispositiu electrònic
• Menor confortabilitat
• Menys llocs de treball per a les empreses de llibres

Dispositius

1. E-book e-ink

• Pantalla 5”
• Baix consum d’energia
• Visió agradable
• Pantalla antireflectant

2- e-book multimedia

• Pantalla 5”
• Reproductor de llibres, vídeos, música i fotos.

Projectes educatius amb llibres electrònics

1. “Proyecto E-volución” (Galicia).
2. “Libros electrónicos en el aula” (Cádiz)
3. “Proyecto Territorio E-book” (Salamanca)

Webs rellevants

• BUBOK
• LIBRANDA
• PROYECTO GUTEMBERG
• GOOGLE BOOKS
• TODOEBOOK

Programari lliure

El programari és la llibertat de la comunitat d’usuaris per poder executar,copiar, estudiar, millorar i redistribuir llicències.

El programir lliuye ens proporciona el codi font i el programari privat no.

Major rendiment,major seguretat ,adaptacio dels programes a les nostres necessitats.

Programari desconegut,suposa adaptació

Per què s’utilitza el programari lliure en Educacio?

• Economica
• Comunitat
• Diferents punts de vista

Marcadors socials

Els marcadors socials són una forma d'emmagatzemar, classificar i compartir les nostres adreçes d'internet prefrerides.

Caracteristiques:

• accés des de qualsevol indret
• enllaços públics o privats
• ús d'etiquetes
• índexs de popularitat
• permeten anotacions
• permeten importar i exportar
• enviar enllaços per correu
• notificacions automàtiques
• crear grups i xarxes socials

Desavantatges:

1. No hi ha una forma estandaritzada de l'ús de les etiquetes i poden oferir resultats confusos a l'hora de buscar
2. Tampoc permet l'estructuració jeràrquica d'etiquetes
3. També podem estar exposats l spam o a la corrupció

Alguns marcadors socials

• Blinkist
• Del.icio.us
• Del.irio.us
• Furl
• Diigo

Possibilitats

• Accés des de qualsevol ordinador
• Enviar enllaços interessants a amics,companys,..
• Compartir enllaços
• Descobrir nous enllaços:populars,subscripció,xarxa social
• Organitzar les nostres adreçes preferides

Què ens permeten fer en educació?

Font de recursos educatius:facilita la cerca de recursos per a complementar les classes Recurs a l'aula: utilitzar els marcadors amb els alumnes per a que comparteixen enllaços i d'enriqueixen mútuament Recerca i investigació:crear etiquetes i xarxes entre membres d'un grup de recerca o suscriure's a latres xarxes d'interessos similars

Bancs de recursos

• Biblioteques digitals

• Sindicación de contenidos o RSS

• També és redifusió de continguts

• És la redistribució de continguts de qualsevol tipus d'un emissor original per altres,que adquireix els drets mitjançant un contacte o una llicència.Succeix en tots els mitjans de comunicació

• Reps informació actualitzada al teu ordinador o a la web. ÉS erroniament coneguda com RSS

• Ítem de lista desordenada

• EL lector és el programa on vegem els continguts

• Diverses formes de suscriure's:icones i lectors

Possibilitats

• reps informació al moment
• és privat
• és reutilitzable
• és modificable
• és recuperable

Limitacions

• opcions d'imatge limitades

• no ofereix retroalimentació

• adopció d'altra ferramenta

Aplicacions

• mitjans de comunicació

• llocs comercials

• institucions

• entorns d'aprendizaje virtual

• actualització profesional

• seguimient dels treballs dels alumnes

• actualització profresional

• difusion de las noticias del tablon del profesor

• seguimiento de las noticias sobre un tema

Mash-up concept

Conceptes bàsics d'internet

Riscs

-Relacionats amb el funcionamnet de la xarxa:

• lentitut dels accessos

• impossibilitat de connexió a la web

• problemes de virus o espionatge

• publicitat subliminal

-Relacionats amb les adiccions:

• a buscar a informació

• joc cimpulsiu

-importants actuals

GROOMING

CIBERBULLYING

Aplicacions didàctiques exemple de cercar en google “ana y mia” segona pàgina dóna informació bona sobre l'anorexia

Millorar l'us de l acerca d'informació Guia sobre internet per a no buscar informació errònia

Xarxes socials

Estructuració social:amistat,.. Xarxes socials més rellevants: myspace(2003) facebook(estudiants) twitter linkedin(profesional) tuenti(2006)

Ús de les xarxes socials Com registrar-me? configuració de privacitat perfil personalitzat pujar fotos,videos,crear events,jugar,xat,enllaços

Possibilitats

• intercanvi d'informació de qualsevol tiupos
• contacte amb gent de tot el món
• servei gratuït d'accés

Limitacions

• contacte personal
• ús exesiu
• estètica
• objecte publicitari

tant d'èxit? lliure expressió sense límits geogràfics no cal coneixement especial inmadiatez acceso a movil promocion publicitaria

Dades estadístiques 500 millons d'usuaris 7000.000 nous usaurais al dia 3.000 millons de minuts al dia entre tots els usuaris 2na web més visitada en el món es pujen 83.000 de fotos al dia en facebook

Aplicació didàctica enquesta sobre la ciutat grups d'alumnes formats segon la seua zona de Objectius integració interacció i feedback participació activa

microblogging Què podem fer amb twitter? Possibilitats gratuït Limitacions màxim de 140 caracters suplantació d'indentitat tweets amb contingut de burla,amenaçes,etc és necessaria la connexió a internet necessari un ús responsable

Aplicacions en la Educació

A nivells de centres

comunicació antre Centres(intercanvi de materials i experiències didàctiques)

comunicació entre centres i pares(anuncis,enquestes,..)

A nivell de professors i alumnes

Youtube en Educació

Enregistrament a la pàgina Muntar un video la tecnologia utilitzada és el Flash de Macromèdia Limitacions no major 2gb(menys de 15 min) Possibilitats creació de videos del alumne conectar amb altres recursos audiovisuals per a millorar les explicacions

Impacte social

una de les webs més visitades de la xarxa tant nens com adults poden accedir-hi ciber-bulling:ferramenta de denuncia ràpida difusió de fenòmens

Aplicacions didàctiques

tutorials documentals canals educatius: Youtube edu i Sozo exchange continguts didàctiques:cançosn infantils,contes,”el quixot”

Què és un canal?

resum de contingut web que s'actualitza periodicament avantatges de tindre el nostre canal major poder de difusió permet crear grups privats

Sessió 13/05/11

Comparteix els teus materials “Dropbox”

Per a poder tenir un compte en Dropbox només cal registrar-se en dropbox.com

Podem compartir materials amb el companys o accedir als nostres documents desde altres ordinadors.

Dropbox:servei en linia que servix per a compartir i emmmagatzemar informació.

Possibilitats

- Permetix coneixer la història d'un arxiu - Substituex al pendrive - Acces internet des de qualsevol ordinador amb o sense internet - Facilita compartir més d'una carpeta a la volta

Limitacions Aplicacions didàctiques - Compartir materials amb la resta de professors

slideshare:emmagatzemar powerpoints i compartir-los

Skydrive

http://www.manualdeusuario.es/que-es-skydrive/

Fotografia digital

Hi trobem dos grans aplicacions: Flickr i Picassa

Flickr és un lloc web d'emmagatzematge de fotos i videos. A més, proveeix serveis web i una plataforma de comunitats en línia. És un lloc molt popular que permitix compartir fotografies d'una manera organitzada. Milions de persones en el món ho utilitzen, especialment els usuaris de blogs ja que serveix com dipòsit fotogràfic des d'on es poden incrustar les imatges en la bitácora o lloc web. Altres atraccions són la possibilitat d'etiquetar les fotos i la publicació de les millors fotos de cada setmana.

Picassa