Hui ha començat l’assignatura de Noves Tecnologies aplicades a l’educació. En aquest primer dia s’ha parlat dels criteris d’avaluació que explique de manera més concreta a continuació:

• Aquesta matèria és eminentment pràctica i, per la qual cosa, no n’hi ha un examen teòric a fer però sí assistència obligatòria.

• Cal fer una exposició sobre un tema escollit prèviament a classe on haurem d’actuar com a mestres explicant a la resta en què consisteix eixe tema en qüestió.

• Altre treball final de caràcter obligatori al igual que l’exposició, és la presentació d’un curs en el programa exe-learning on haurem de preparar el mateix tema que hagen escollit per fer l’exposició.

• Per altra banda hi hauran pràctiques no obligatòries que s’aniran proposant i que ajudaran a pujar una mica la qualificació final de l’assignatura.

En aquesta primera sessió se’ns ha explicat el funcionament de l’assignatura a través d’una pàgina web (http://www.ntae.es) on es podran conéixer els següents aspectes:

• Les notícies de l’assignatura a excepció de les notes que es publicaran al campus virtual de manera personal.

• Veure els treballs que van fer els companys d’altres anys.

• Escoltar les classes que es van donar fa uns anys com a material de recolzament.

• Veure els temes disponibles per a fer les exposicions.

• Veure els apunts que van posar companys d’altres anys.

• Etc.

Fuente:www.ntae.es

L’exposició es realitzarà en grups de tres, però l’exposició a classe solament serà duta a terme per la persona que diga el professor (una persona) el mateix dia de l’exposició, per la qual cosa tots han d’estudiar la matèria sencera.

A aquesta primera sessió es va parlar del projecte One laptop per child. Aquest projecte va ser iniciat per un dels seguidors de la teoria de Piaget que defenia que la tecnologia ajudaria a salvar el món. Amb aquesta ideologia es va proposar la possibilitat de fabricar un ordinador a un cost reduït (100$) perquè cada nen de qualsevol part del món puga tindre un; no obstant això, solament va poder ser fabricat a 135$. Davant aquest projecte es va qüestionar si els ordinadors podrien o no salvar el món. La resposta és que existeixen nens amb moltes capacitats però que no les poden desenvolupar per no disposar dels recursos necessaris i, amb un ordinador amb accés a Internet en podrien tindre moltes més possibilitats de coneixements. Aquest projecte tracta doncs, de trencar les limitacions que els imposa el seu entorn i donar-los les possibilitats de què disposen la resta o, almenys, moltes més.

Un altre projecte que deriva d’aquest és el que s’està desenvolupant a l’Índia, molt més ambiciós ja que tracta de fabricar uns ordinadors a 35$.

Pàgines d’interès: http://one.laptop.org/ i http://www.olpcindia.net/

Fuente:www.one.laptop.org

DE LA CAÇA A L’AGRICULTURA

L’home fa molt de temps utilitzava la caça fins que es va asseure i va començar a desenvolupar l’agricultura. En eixe moment històric podem dir que es troba la primera tecnologia que coneixem ja que permetia la supervivència. Aquesta tècnica a poc a poc es va desenrotllar i va permetre que l’home fóra capaç d’extraure profit de la terra. A més a més amb aquest canvi tan revolucionari la societat va canviar també ja que va deixar de ser nòmada i es va tornar en sedentària.

Font: http://www.ipernity.com/doc/marianne.perdomo/271275/

DE L’AGRICULTURA A LA MÀQUINA DE VAPOR

No obstant això, a mesura que va avançar eixa nova societat van aparéixer nous canvis el primer dels quals va ser l’aparició de la màquina de vapor. Aquesta nova eina permetia estalviar temps i millorar molt el rendiment ja que consistia a transformar el combustible (El carbó) en productivitat. Els usos que es van emprar van ser de tipus agrícola cosa que va provocar una reducció del nombre de treballadors al camp havent d’emigrar moltes persones a la ciutat. Aquest moviment rep el nom “d’Èxode rural”.

Amb aquesta confluència de persones a les ciutats van aparéixer noves idees polítiques, noves organitzacions socials, etc. que van desembocar en allò que coneixem com a Societat industrial. És important subratllar que a aquesta societat van començar els processos de transformació de les matèries primes (raó per la qual van començar els conflictes bèl•lics entre països) i de les relacions de treball cosa que a les societats agrícoles no succeïa.

Font:http://www.flickr.com/photos/txanoduna/271610520/

DE LA MÀQUINA DE VAPOR A L’ELECTRÒNICA

Després de la màquina de vapor va aparéixer l’electrònica com a nova tecnologia. Aquest feia referència al processament de la informació a través de la tecnologia. En primer lloc va aparéixer l’analògica i, més endavant la digital. Aquesta nova tecnologia es va emprar per a tot: funcionament de màquines, comunicacions, etc. Les societats que van desenvolupar l’electrònica van desenrotllar també les comunicacions arribant a allò que coneixem com a Era de la Informació.

Font: http://www.flickr.com/photos/22413231@N07/2643848932

LA TECNOLOGIA COM A EINA D’INFORMACIÓ

Si en tenim informació però no ens dóna res no podem evolucionar, és a dir, hem de convertir eixa informació en coneixement. Amb la fi de què aquest canvi fóra possible es va crear l’escola. L’ésser humà va crear aquesta institució amb la fi de poder transformar la informació en coneixement i transmetre aquest a les darrers generacions. És a dir, l’escola educa a les persones que en un futur s’encarregaran de millorar i transformar la societat.

Font: http://1.bp.blogspot.com/_G3oTLPvB-ds/Sok0aNIxJMI/AAAAAAAALVs/-fKeYLmgt20/s1600-h/100_0800.jpg

A l’espai que hi ha entre les persones que han aconseguit arribar a la societat del coneixement i aquelles que no l’anomenem bretxa digital.

Actualment el mestre ja no és l’encarregat de donar la informació cap els alumnes sinó que a hores d’ara ha d’actuar com a guia per ajudar els alumnes a aconseguir convertir tota la informació de què disposen en coneixements.

Cal destacar que com que no totes les generacions evolucionen al mateix temps i què tampoc ho fan els països per la qual cosa als països amb poc desenvolupament en aquest sentit la formació al respecte serà molt inferior o, inclús, nul•la. L’encarregada de transformar aquestes diferències perquè la bretxa siga menor és l’escola.

Per altra banda, tenim el concepte de nadiu digital. Un nadiu digital és aquella persona que ha nascut a l’era de la informàtica i què, per tant, no té cap problema a utilitzar les tecnologies. Aquest terme es contraposa al de immigrant digital, és a dir, les persones que han aprés després i que mai seran com els nadius.

Els docents han de perseguir que els alumnes aprenguen a ésser persones productives, autònomes i enriquides culturalment i social.

Actualment vivim a una societat basada en l’intercanvi d’informació com per exemple als mitjans de comunicació. Una informació que té preu, és a dir que s’ha de pagar quan encara és fresca, és a dir, nova i solament les societats que manegen aquest tipus d’informació són les enriquides. És a dir, no les que porten aquesta informació sinó les que la manipulen i la transformen s’enriquiran. Hi ha 1000 milions de persones aproximadament connectades a Internet.

Podem entendre la bretxa digital com la distància que separa dos col•lectius perquè un sap transformar la informació en coneixement i l’altre no.

És necessari, no solament bo, apropar-se a les noves tecnologies encara que no hagem nascut amb elles. De fet, és l’escola el principal agent de transmissió i transformació de la societat que permetrà reduir la bretxa digital vigent avui dia. L’escola té com a objectiu consultar la informació externa, processar-la i transmetre-la als seus alumnes perquè la comprenguen. La ment del mestre i la biblioteca escolar no donen tantíssima informació com fa Internet per la qual cosa hem de ser guies perquè tinguen un judici crític i puguen aprofitar-se dels recursos que ens proporciona Internet. Hui dia els nous xiquets que hi ha han nascut a la Generació Nintendo quan els que vam nàixer abans pertanyien a la Generació de la TV, una generació passiva que s’ha convertit en una activa.

Font: http://www.artelista.com/obra/4174007075664780-colegiocedam.html

A aquesta sessió hem vist alguns dels models didàctics més rellevants amb la fi de què com a futurs docents puguem tindre’ls en compte i aplicar-los a l’aula per a reduir la bretxa digital existent mitjançant el coneixement. És aquesta la tasca del mestre, donar informació, ser guia i ajudar els nostres alumnes amb la fi de què aconsegueixen coneixement.

Els models didàctics són esquemes del procés educatiu i ens permeten analitzar la realitat. Són una eina de treball però no són el treball fet, és a dir, ens donen punts de partida però no podem considerar-los com a veritats absolutes. Tradicionalment els models educatius s’han classificat segons una taxonomia tradicional, és a dir, segons les persones en què es centraven. Així va ocórrer que mentre que l’escola es centrava al mestre es va considerar com a escola tradicional i quan va començar a centrar-se en l’alumne va començar l’escola nova. De fet, els models cognitius que estudiarem a continuació van nàixer quan es van començar a considerar els processos cognitius de l’alumnat i no solament els resultats.

El seu origen data de l’època de l’Antiga Grècia on s’han trobat aquests mètodes d’ensenyament gràcies als escrits que va fer Plató del seu docent (Sòcrates). Aquesta teoria consisteix a extraure informació de l’alumne a través de preguntes - respostes. L’ordre que plantejà Sòcrates fou el següent: o Plantejament de la qüestió i obtenció de respostes i opinions amb els coneixements previs dels alumnes o Discussió sobre la qüestió dirigida pel docent o Objectiu: Arribar des de les conclusions particulars a les conclusions generals o Resultat: La conclusió general es formula com a una llei o teoria.

Aquest procés de direcció no donava mai la solució sinó que es produïa perquè es creia que l’alumne tenia una capacitat omniscient d’arribar-hi, sense ajudes. És a dir, aprendre consistia a recordar aquell que les seues ànimes ja coneixien prèviament. Als anys 50 apareix un nou model a Estats Units ja que se n’adonaren que els gran avanços que es van produir no van anar de la mà dels científics quan és el que caldria i, per la qual cosa es van replantejar la formació que haurien de tindre els científics. Naix ací la producció per objectius que aplicada a l’educació va ser la programació per objectius.

El conductisme focalitza la seua atenció a la conducta com a única via d’anàlisi científic de la persona. És a dir, es fixa en el comportament que mostren les persones abans o darrere un estímul i estableixen relacions. S’entén ací aprendre com a canviar el comportament de l’individu. Ensenyar es concep sota aquest punt de vista com a la producció d’estímuls (informació donada) i reforçaments de conducta. Dins del conductisme podem veure dues corrents, a saber, o Condicionament clàssic El màxim exponent d’aquest moviment va ser Pavlov qui va experimentar l’acció reacció amb un gos on tot tractava d’estimular-lo davant uns estímuls i anar llevant-los-hi a poc a poc per a veure si continuaven les respostes.

o Condicionament operant el màxim exponent del qual va ser Skinner. L’autor va basar-se en els estímuls positius i negatius, és a dir, en la metodologia del càstig i la recompensa. El problema de totes les teories conductistes és que no ens dóna cap possibilitat d’estudiar el cervell ja que solament es centra en les conductes. El conductisme oblida que en cas de conéixer el funcionament del cervell seríem capaços de preveure les conductes.

El cognitivisme per la seua part tracta, al contrari que els conductistes de conéixer com funciona el cervell i com va evolucionant al llarg de la vida. Piaget és el màxim representant d’aquest model didàctic. Per a aquesta teoria la ment posseeix i genera allò que anomenarem estructures i engranatges de pensament, per la qual cosa, aprendre no és sinó modelar eixos esquemes i engranatges a la maduresa i les experiències prèvies; és a dir, aprendre és construir el pensament.

Per altra banda, hem de dir que el cognitivisme al contrari que el conductisme no considera que l’individu siga una tabula rasa sinó que tots en tenim certa informació prèvia.

Finalment cap dir que les idees del cognitivisme han influït en la didàctica ja que la fa investigar sobre els esquemes mentals amb la fi de què els professionals d’aquesta vessant siguen capaços d’introduir novetats a la metodologia sense produir desajusts a l’esquema mental de l’alumne.

El constructivisme és la teoria més novadora que hi ha fins al moment i defén que l’aprenentatge es reforça quan es construeix alguna cosa de manera externa. Destaca en aquest model didàctic el paper de Seymour Papert. Si construïm amb les nostres mans també ho fem amb el cervell, és per això que Papert ha dissenyat un lloc anomenat LOGO on poder convertir un projecte virtual en una realitat.

A partir del dia 11 de març comencen les exposicions. Cal recordar que són quatre exposicions per classe llevades algunes excepcions on s’incrementarà el nombre.

L’ordre que es recomana per a fer les exposicions:

• Presentació
• Desenvolupament
• Aplicació. L’aplicació es pot fer en dues vessants, a saber, com a formació de formadors (és a dir per a ensenyar els mestres) o amb casos pràctics que trobem.

Depenent el tema escollit es recomana que s’empre més o menys temps per a cada apartat. No obstant això, en cap dels casos l’exposició pot excedir els 12 minuts.

Hem d’anar amb cura amb els termes que utilitzem ja que no s’aconsella seguir l’esquema d’avantatges i inconvenients perquè normalment és molt confús i imprecís. Es suggereix plantejar les possibilitats del tema i, en tot cas les limitacions o possibilitats problemàtiques que presenta.

La setmana que ve ens dedicarem a treballar el programa de l’activitat de fi de curs, és a dir, l’Exe learning. Així treballarem la seua implicació i com articular-lo a la classe.

Font: http://www.flickr.com/photos/trinamita/2452223076/

Hui, dia 04 de març hem vist el funcionament de la wikipèdia com a eina de treball que ens permet compartir els nostres treballs amb la resta de docents i, així, ajudar-nos entre tots els docents ja no solament al nostre centre docent sinó amb qualsevol altre. Així mateix, hem vist algunes nocions bàsiques de l’educació en línia i les possibilitats que ens ofereix.

Primer de tot es va explicar com penjar les exposicions en la vikipèdia. Així, ens va dir que qui vulguera fer-lo i no estiguera encara registrat hauria de demanar la clau mitjançant una tutoria virtual. Pel que fa al document s’ha de penjar a la següent pàgina web: http://wiki.ntae.es/doku.php/alumnos:2011_gr7:trabajosteoria

On hi ha una taula amb els temes i els noms dels alumnes corresponents. On posa el títol del tema a tractar es pot fer un clic i penjar el document adient.

En un primer lloc, quan els ordinadors van aparéixer eren molt grans i, per això, es va plantejar la possibilitat de crear pocs ordinadors amb molta potència a partir dels quals es connectarien diversos terminals. Aquesta ja va suposar una revolució de pensament, peró, molt mes encara va ser l’aparició dels ordinadors personals. Un ordinador persona era aquell que per la seus grandària, pes i facilitat d’ús podia posar-se a l’abast de tothom convertint aquest fenomen en una autèntica novetat. No obstant això, el fet que tothom puguera tindre un ordinador va conllevar més canvis entre els quals destaca la idea d’emprar aquesta nova tecnologia per a l’aprenentatge originant allò que coneixem sota el nom de tutors personals. A poc a poc, els ordinadors es van perfeccionar fins arribar a un punt on podien connectar-se entre ells creant xarxes d’informació; és més hui dia qualsevol rellotge té molta més potència que el millors dels ordinadors de fa seixanta anys. Cal destacar que amb la possibilitat de intercanviar informació i utilitzar els ordinadors com a tutors personals va sorgir prompte la seua utilitat educativa que coneixem sota el nom de E-learning, és a dir, l’aprenentatge on-line. Si descomponem la paraula ens trobem amb què E per si mateix no té significat propi però Learning sí, vol dir aprenentatge amb la qual cosa podem deduir que E-learning vol dir més o menys aprenentatge a la xarxa.

Els orígens de l’eduació programada estan a la construcció d’una màquina que dialoga amb els receptors de forma molt senzilla i mitjançant la fórmula de preguntes i respotes. De fet, hem de dir que és el mateix principi que els dels llibres de text que emprem hui dia. No obstant això, l’ordinador ens ofereix un avantatge molt significatiu i és l’agilitat de l’aprenentatge. Amb el pas del temps apareix l’EAO, és a dir, l’ensenyament assistit per ordinador cosa que va suposar un nou punt de partida per a l’educació cosa que es va veure amb la BCE, és a dir, l’educació basada en l’ordinador.

El problema que ha sorgit amb aquest nou model d’ensenyament és la baralla que n’hi ha entre la inclusió de la tecnologia a l’educació o el manteniment de l’escola tradicional ja que els dos punts de vista al mateix temps no tenen cabida. No res menys, hem de dir que si bé aquests punts de vista excloents pareixien no poder canviar en el poc de temps que porta d’història Internet ha suposat una autèntica revolució donant cabida hui dia a la web 2.0 que té com a equivalent en l’educació a l’educació 2.0.

Però què té d’especial l’educació E-learning? La mecànica d’escriptura tradicional amb paper i llapis no té cap dificultat tècnica i per la qual cosa no suposa un esforç de tècnica mentre que l’educació e-learning en necessitar plataformes bàsiques i estar escrites en llenguatge informàtic sí que precisen de formació què, en aquest cas està de mà dels programadors. És per la qual cosa que els docents d’avui dia necessiten ajuda dels programadors amb la fi de poder crear els seus cursos de formació; i és en aquest moment no apareixen els llenguatges d’autor, és a dir, una eina ja preparada on es facilita l’escriptura del codi perquè les persones sense formació puguen utilitzar-lo sense problemes, un bon exemple és el Power Point.

Finalment hem de parlar de l’Exe-learning un programa que es troba entre el llenguatge del mestre i el HTML i que ens permet crear cursos a distància presencials (Sincrónics) i no presencials (Asincrònics)

Hi ha molts tipus de presentacions multimèdia, però a totes hem de tenir en compte alguns aspectes fonamentals. Les capçaleres han de tindre un color que destaque sobre el fons amb la fi de què es veja amb la major facilitat possible. Les lletres han de ser grans perquè les persones que estiguen més llunyanes puguen llegir-lo. A més, no hem de donar molta informació sinó solament l’essencial ja que es tracta de què l’exposant explique les coses no la presentació multimèdia. És molt important destacar, pel que fa a la tipografia que si bé podem utilitzar diferents tipus de lletra per a destacar no han d’excedir les tres en cap cas.

Les majúscules i la cursiva serveixen per a destacar informació però, no obstant això no es recomana utilitzar-les a una presentació multimèdia perquè por descentrar l’alumne. El mateix succeïx amb els colors ja que ens permeten destacar informació però utilitzats excessivament solament actuen com a distracció. En qualsevol cas és molt important tindre en compte les condicions de la sala (il•luminació, grandària, etc.) i les persones a què es dirigeix la presentació.

Pel que fa als recursos de què disposem, hem de dir que hi ha molts i que tots tenen els seus avantatges i inconvenients, a saber:

o Power Point. És senzill i ens dóna les possibilitats bàsiques, no obstant això no ens permet anar més enllà i és molt limitat al seu ús. o Google presentations. És senzill i a més ens permet tenir-lo a la red amb la qual cosa podem accedir a ell des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Però, dóna molt poca varietat de temes i de flexibilitat a l’hora de fer la presentació. o Keynote. És versàtil i té moltes possibilitats per a personalitzar la presentació, però, malgrat aquest solament està per a sistemes MAC. o Prezi. Té moltísiimes opcions i possibilitats. Li dóna molta importància a la càmera i el llum però pot eclipsar la informació i descentrar l’alumnat per ser massa cridaner.

Actualment la ràdio ha avançat moltíssim i s’ha actualitzat als temps en què vivim donant allò que coneixem com a la ràdio actual, la característica principal d’aquesta ràdio és que permet a l’usuari escoltar els programes sempre que vulga gràcies al podcasting.

El podcasting és un arxiu d’àudio MP3 que ens permet guardar els sons que s’hagen emés i penjar-los a una pàgina web perquè els usuaris puguen descarregar-lo sempre que vulguen i escoltar-lo. No obstant això, si ens agrada un programa de ràdio tenim una altra opció per a no have d’estar sempre entrant a la pàgina i comprovant les actualitzacions, és la RSS.

La RSS és un arxiu XML que ens descriu els continguts de les pàgines web, el principal avantatge que té es que ens podem subscriure i així, ens arribaran les notícies al correu sense cap tipus de problema. En cas que utilitzem l’explorador Mozilla Firefox solament haurem d’anar a la part dreta de la pantalla i podrem veure com està l’opció de veure els RSS ja que és un navegador que ja està predeterminat per a acceptar aquest tipus d’enllaços.

A més a més, tenim la pàgina I-Google on podem fer-nos una pàgina personalitzada amb els podcasts que vulguem p siguen de les cadenes que siguen.

Pel que fa a la seua aplicació a l’escola, hem de dir que el podcasts ens permet fer gravacions de tot tipus, o bé de reunions (prèviament autoritzades), com a recurs perquè les nens practiquen l’escolta o fer gravacions a nivell de centre com la ràdio de l’escola on els xiquets puguen participar i col•laborar activament a l’escola.

En primer lloc, van explicar què és un vídeo, és a dir que un vídeo és un sistema de reproducció d’imatges amb o sense so. Després van veure els tipus de vídeo que hi ha, a saber, els didàctics i els educatius. El primer fa referència a un vídeo que està dissenyat per a ser emprat en el procés d’ensenyament-aprenentatge mentre que el segon encara que no està fet amb eixa intenció sí que es pot emprar per a tal fi.

Hi ha molts tipus de vídeo que hem de tenir en compte a l’hora d’escollir-ne el més adient depenent els nostres propòsits. o Documental o Vídeo narratiu o Lecció monoconceptual o Lecció temàtica o Vídeo motivador

El vídeo és, per tant un transmissor d’informació i un instrument de motivació, un portador de coneixement, un mitj’a d’avaluació i, per decomptat, un mitjà de formació i perfeccionament docent.

Pel que fa a la utilitat que té aquest tipus de recurs audiovisual, hem de dir que es poden emprar a l’escola com a noticiari escolar, per a posar documentals que ensenyen els nens, com a recurs per a practicar els diàlegs o, inclús, per a fer curts docents, és a dir, grabacions de classes. Aquesta eina de treball ens permet educar els alumnes front als MCM i, sobretot, motivar l’alumnat.

Però què necessitem? Primer de tot és necessari, com no podia ser d’una altra mena, tindre una idea i els materials necessaris, a saber, qualsevol aparell que puga grabar i, finalment hem de tindre uns coneixements bàsics d’informàtica amb la fi de poder pujar el vídeo a un programa.

Cal tindre en compte que és fonamental tindre alguns aspectes en compte a l’hora de fer un vídeo ja que depenent com el presentem trasmeterà una cosa o una altra ben distinta. Així, hem d’anar amb cura amb la il•luminació, els plans, la música, les fotografies i l’editor que utilitzarem per a preparar el vídeo. A més a més, a l’hora de visionar-lo hem de tindre en compte que si volem optimitzar el recurs hem de preparar bé la sessió i posar de relleu els aspectes més importants que apareguen al vídeo. No hem d’oblidar que el fet de posar un vídeo no ens farà tota la feina, com a docents hem de ajudar els nostres alumnes a comprendre allò més important i després, aprofundir eixa informació.

Les possibilitats docents que ens proporciona són evidents, adaptar-nos als diferents ritmes d’aprenentatge i ajudar a centrar l’atenció ja que és molt motivador. A més, ens permet tindre la informació permenentment a l’abast però té algunes limitacions com són el temps d’elaboració, els diners que hem d’invertir per a l’elaboració. A més, hem de tindre en compte les grabacions han de ser curtes i clares ja que sinó els alumnes perdran la motivació i pot ser els conceptes esten massa complicats perquè tothom els comprenga.

L’ensenyament assistit per ordinador es basa en les teories conductistes, el principal exponent de les quals és Skinner. En un principi es basava en un ensenyament de tipus lineal (pregunta-resposta), però a poc a poc van avançar les noves tecnologies fent que aquesta fóra més innovadora i que, paulatinament arribe a les aules.

Tenim diferents tipus d’ensenyament assistit per ordinador, a saber, programes d’exercicis de repetició, tutories, simuladors, entorns de programació, recursos i programes.

Té una finalitat eminentment educativa, per la qual cosa ha de ser atractiu pels alumnes i motivador.Actualment hem aconseguit que l’ordinador done un fedd back als alumnes. Cal destacar que aquest tipus d’ensenyament és molt interessant ja que respecta el ritme de l’alumne i s’adapta al seu nivell sent una educació més específica.

Hem de destacar dos tipus, a saber, els lineals i els ramificats. Els lineals són els que donen una resposta específica per a la situación d’encert i la d’equivocació. Els ramificats per la seua part són tutorials més evolucionats que els seus avant-passats, els lineals.

L’exemple més clar i proper a nosaltres és el programa Exelearning.

Aquest programa ens permet l’autoformació dels alumnes, veure un factor de progrés i formar a un col•lectiu nombrós, però, també té les seues limitacions com ara, l’elevat cost del material informàtic, que les respostes del programa són limitades, la necessitat d’informació prèvia i, per desgràcia, la baixa disponibilitat.

Cal tindre que compte que no hi haja excés de text, continguts extracurriculars, el•leccions múltiples, gràfics i imatges o material auxiliar ja que complicarien massa l’activitat i perdria la seua utilitat principal que és ensenyar.

És un tipus de pissarra mural amb la qual podem interactuar des d’un monitor o sobre la mateixa pissarra. Cal destacar que no es pot escriure en ella amb guix sinó amb retoladors virtuals o especials per a aquest tipus de pissarres.

Precisa d’un retroprojector, un ordinador, un punt de connexió sense fil, una pantalla interactiva i el programa de la PDI.

Tenim tres tipus principals, a saber, la pissarra interactiva electromagnética, la táctil i la d’ultrasons

El principal avantatge que té és que ens permet apropar-nos als xiquets i que aquests estén motivats ja que els alumnes que tindrem a l’aula són nadius digitals i s’adaptaran molt bé a aquestes noves tecnologies. Les limitacions que presenta són, principalment, el seu cost (que és molt elevat), que en ser un recurs tecnològic pot fallar i que hi ha un sector de la població que es nega a canviar per a adaptar-se al nous requeriments que presenta

Es tracta d’un tipus de joc visual creat per a l’entreteniment. Es basa en la interacció entre una o més persones i un aparell electrònic que executa el programa. Els vídeojocs van nàixer als anys 40 en l’àmbit militar.

La clau de l’èxit dels videojocs està en la interacció activa que proposen i en què permeten fer raonaments i estratègies cognitives.

Un videojoc pot executar-se a un ordinardor, una vídeoconsola o un dispositiu handheld. I són dels següents tipus: Arcade, simuladors, estrategia, jocs tradicionals i videojocs educatius.

A l’hora d’educar els nostres alumnes hauríem de considerar seriosament la utilització de vídeojocs ja que els motiva i els permet interaccionar socialment en un ambient novedós. A més, cal destacar que augmenta la seua atenció i desenrotlla la psicomotricitat dels alumnes.

No obstant això, hem de tenir en compte que els videojocs a vegades presenten massa violència, erotisme, racisme i discriminació sexual. Per altra banda, hem de posar de manifest que tenen una visió negativa molt extesa a la societat perquè poden crear aïllament social, atrofia intel•lectual i transtorns del caràcter. Cosa que, de moment, no estàdemostrada.

No podem ometre el fet que la televisió exerceix una gran influència sobre els xiquets i,és per això, que hem d’aprofitar aquest recurs de forma educativa. Però com? Hi ha dues vessants molt importants, la primera és desenvolupar l’esperit crític perquè siguen capaços d’escollir allò que volen veure a la televisió. Pel que fa a les seues possibilitats, hem de dir que hui dia, la televisió és el sistema que millor proporciona informació, formació i entreteniment. A més és molt cridaner i ens dóna moltíssimes possibilitats educatives. No obstant això, no tot és bo, en ser tan influent pot ésser roí per als xiquets i els joves sobretot, a més a més, la televisió es considera un mitjà per a entretenir els xiquets quan els pares no estan substituïnt els jocs traidicionals, la lectura i,a vegades, inclús lamateixa família.

La televisió és un recurs educatiu que podem emprar a l’aula amb programes de ficció, documentals, programes d’idiomes o informatius intentant extraure la part educativa de cadascun d’ells i treballant temes transversals.

A casa podem visualitzar vídeos familiars i aprofitar-los per a explicar les diferències entre distintes èpoques, veure documentals temàtics o aprofitar les opcions que ens ofereix la TV digital a l’hora de seleccionar els programes.

IMPORTANT! No podem oblidar que no podem imposar als xiquets el que han de veure, ja que la informació de la televisió ha d’estar a l’abast dels nens. Així com no censuarar els canals que poden veure ja que no és el que ens ajudarà a formar els nostres xiquets sinó educar-los perquè tinguen un judici crític.

Les noves tecnologies han suposat un gran canvi en tot el que coneixíem fins aquest moment i, tant és així que dit canvi ha arribat inclús als llibres tradicionals apareixent allò que coneixem sota el nom de llibre digital. Però què és un llibre digital? Doncs bé un llibre digital és aquell es necessita d’un aparell electrònic per a visualitzar-lo i de tinta digital per a escriure’l però que no ocupa cap lloc, és totalment abstracte i es guarda en un arxiu de text de l’ordinador. El llibre digital tal i com el coneixem ha evolucionat al llarg dels temps. Va començar a 1971 amb el projecte Gutenberg, després a 1981 va aparéixer el Random House’s Electronic Dictionary. A 2001van començar a adaptar-se algunes obres al format digital, i a 2002 apareix com a gran revolució la tinta electrònica. Una tinta que ens permet llegir sense esgotar la vista.

Ens permet aconseguir llibres de manera més econòmica i senzilla. A més ocupa molt menys lloc, ja que els aparells que els reprodueixen tenen molta capacitat d’emmagatzematge. Per altra banda cal dir que presenten més accessibilitat ja que permeten que les persones major puguen fer les lletres tan grans com necessiten. Pel que fa a les seues possibilitats a l’aula, hem de dir que suposen un estalviament de pes per als xiquets afavorint que no tinguen malestars durant el període escolar. També i, pel que fa a l’ecologia hem de dir que permeten aturar la tala d’arbres i amb això les emissions de CO2.

Necessitem Internet per a poder obtindre els llibres i suposa una reducció de treball a les editorials per la qual cosa afavoreix l’atur en aquest sector. Una altra limitació és la pirateria i les dificultats que suposa per a les persones que tinguen poca habilitat informàtica.

Hi ha dos grans tipus de dispositius, a saber:

o E-Book e-ink: que té un baix consum d’energia, una pantalla de 5” antireflectant i una visió considerablement agradable.

o E-Book multimèdia: també amb una pantalla de 5” també però que a més ens ofereix la possibilitat de tindre reproductor de vídeo, música i fotos.

Cal destacar el projecte E-volució Galícia que consisteix a portar els llibres electrònics a l’aula llevant els tradicionals. Un altre projecte és el “Projecte territori E-Book” que s’està fent a Salamanca.

El software lliure és una eina caracteritzada per la seua llibertat en tots els sentits. Però, encara que hem escoltat moltes vegades sobre aquest tipus de programari quasi ningú coneix quan van aparéixer exactament. Doncs bé, per trobar els seus orígens hem d’anar als anys seixanta quan va aparéixer el sistema operatiu UNIX. No obstant això aquest sistema operatiu tenia problemes de compatibilitat amb el hadware que venien. Aquest problema va trobar la seua solució quan Stolan va crear el que coneixem com a GNU un compte que permetia compartir informació.

Més endavant i a mesura que avançava tot va aparéixer LINUX o, concretament GNU-LINUX amb llicència GLP que era el que li faltava a Stolan per aconseguir un bon programari lliure. Finalment i com a reducció del nom es va posar GN, és a dir, programari obert per a tots els usuaris. LINUX ha rebut moltíssims noms i encara els rep, concretament a la Comunitat Valenciana s’anomena LliureX.

Com qualsevol altre programari lliure ha de contindre unas llibertats bàsiques, a saber, l’ús del programari sense restriccions, poder saber com funciona el programa, redistribuir el programa amb facilitat i, finalment, poder millorar el programa.

IMPORTANT! Cal destacar que el programari lliure és molt més segur que el programari provat ja que no té virus i pots veure tota la información amb què està dissenyat.

En ser lliure no té un gran preu i el seu rendiment és millor per a l’equip ja que no té tantes piuades com els privats, són més utilitaris.

És més desconegut que un altre programari, a més, no hi ha persones que et formen per a aprendre aquest tipus de programari i, finalment dir que a voltes hi ha incompatibilitats entre el programari i el sistema.

Podem dir que es tracta d’un generador d’exercicis, què, a més ens permet motivar els nostres alumnes ja que en ser un recurs de les noves tecnologies a més a més cridaner ens dóna moltes possibilitats de treball amb els alumnes. També podem dir que és creativitat ja que es pot personalitzar moltíssim i, amb aquest, ens ofereix moltes línies de treball diferents.

En ser un programa de caràcter lliure podem obtenir-lo a la mateixa pàgina web. És a dir, a www.xtec.cat.es a l’apartat de descàrregues. És molt important tenir en compte que podem descarregar quatre programes, a saber: o Jclic Player: que ens permet visualtzar les activitats. o Jclic Author: Aquell que ens permet crear les activitats o Jclic Reports: Ens ofereix l’oportunitat de veure els resultats que obtenim amb gràfiques i esquemes molt visuals. o I un pack d’activitats per a provar el programa i veure les seues possibilitats. Per poder saber com funciona aquesta eina podem consultar un tutorial de què disposa la mateixa pàgina abans dita.

Pel que fa a la seua aplicació vam posar de manifest que aquest programa tenia un derivat anomenat el Sugarclic. Una eina que es va fer basada en el programa Jclic amb la intenció d’ajudar al projecte OLPC ja que no hi ha molts recursos per a aquest tipus de programes.

Vam veure les opinions dels docents al voltant del Jclic que deien que havien comprovar el bon funcionament del Jclic a l’aula ja que motivava molt els seus alumnes.

Finalment es va visualitzar un vídeo d’un nen que deia la seua opinió pel que fa al Jclic i les seus possibilitats.

És una eina dissenyada amb la finalitat que el docent puga crear i dissenyar continguts i activitats educatives multimèdia. Els més coneguts són l’Exe-Learning, el Jclic i el Hot Potatoes.

El Hot Potatoes és una interfície formada per un conjunt de sis eines que permeten elaborar exercicis interactius basats en pàgines web de sis tipus bàsics, a saber, preguntes de diferents tipus, omplir buits, ordenar, fer encreuats i emparellar conceptes.

La interfície és molt intuïtiva, en obrir la pàgina vegem totes les activitats i una mica més aïllat The Masher que és l’eina que ens permet posar totes les activitats juntes amb la fi de crear un programa d’activitats.

Els arxius webs que creen es poden visualitzar sense problemes en qualsevol navegador i es pot personalitzar quasi tota la interfície.

o No es pot modificar el programa, però sí es pot personalitzar. o Es pot utilitzar amb Linux però amb major dificultat. o Té menys varietat de recursos que exe-learning. o S’han de guardar totes les activitats per separat. o No es pot abusar d’aquest programa

o Hot Potatoes és gratuït. o Les activitats són clares i senzilles. o Les aplicacions són fàcils d’utilitzar. o Tutorial al abast de tots en la pàgina oficial: http://hotpot.uvic.ca/ o Fàcil de trobar i de descarregar. o Pot ser més agradable per als xiquets. o Pots crear activitats amb qualsevol contingut. o Es pot utilitzar com una ferramenta de avaluació.

És l’evolució de la Web 1.0 a la Web 2.0 i es basa en tres principis fonamentals, a saber, les xarxes socials, els continguts generats per l’usuari i la saviesa de la multitud.

o Obtindre i crear informació o Comunicar-nos o Aprendre

o Recerca i creació de materials o Interacció amb l’alumnat o Intercanvi d’experiències amb altres professors

o Participació en grups de treball o Recerca d’informació o Realització de les tasques escolars

Formes d'emmagatzemar, classificar i compartir informació en Internet amb altres persones.

Els marcadors socials a l’escola estan relacionats amb la realitat dels estudiants i són de fàcil maneig, ofereixen una comunicació bidireccional i multidireccional entre el docent i l'estudiant d'una manera sincrònica i asincrónica i, finalment, permet crear fòrums educatius, xats, videoconferències, classes virtuals, orientació a l'estudiant. Les seues funcions principals són guardar la informació de forma pública o privada i organitzar la informació per categories, etiquetes o a l’atzar.

Prové de la paraula “Digest of Internet Information, Groups and Other stuff” I vol dir “Recopilació d'informació d'Internet, grups i altres coses”. Es tracta d’un Marcador social gratuït d'investigació i intercanvi de coneixements creat per a facilitar la presa de notes proporcionant una xarxa per a descobrir, processar, administrar i compartir informació en línia de manera més productiva i eficaç.

o Gratuït

o Marcar o subratllar textos d'una pàgina web per a poder localitzar-los de manera fàcil.

o Organitzar, comentar i compartir la informació trobada, de forma privada o pública.

o Connectar amb diferents xarxes i aplicacions com ara: Facebook, Twitter, Blogger, Google, iPod, iPhone, Android…

o Unir-se i convidar a persones a un grup per a participar i conversar sobre un tema.

o Col•locar notes adhesives en les webs com a recordatori per llegir-ho més tard o com a comentari.

o Afegir amics i parlar amb ells en línia.

o Notificacions a l’e-mail quan hi ha novetats.

o Anglés.

o Coneixements informàtics.

o Temps.

o No és molt conegut

Després vegem els passos per a registrar-se.

o Gran valor en l’educació, perquè és un lloc d’investigació.

o Els mestres publiquen, els alumnes busquen i combinen .

o Els alumnes poden comunicar-se per compartir informació, opinions, obtindre punts diferents de vista.

o Projectes de treball: suposen un alt grau de motivació i afavoreix les habilitats socials

o Recerca de definicions de paraules.

o Comunicar-se amb els pares o viceversa.

o Publicar les tasques i sessions de classe.

o Posar comentaris en les assignatures per ressaltar aspectes importants de la sessió.

o Mantindre la comunicació amb altres classes, cursos, escoles, països…

o Posar en comú els recursos trobats, conclusions i reflexions per a algun projecte.

o Fer debats.

És una modalitat de Diigo enfocada pels docents i col•lectius docents. Per aquest el compte de correu ha de ser d’un centre educatiu o no podràs afegir-te.

Les seues característiques principals

o Privacitat: Només comunicació entre mestres i companys de classe.

o Alumnes son agregats per e-mails, noms o noms d’usuari i s’agreguen automàticament com amics.

o Perfils dels estudiants no seran indexats per a la recerca de persones.

Els bancs de recursos són llocs virtuals en els quals podem trobar tot tipus de recursos i materials educatius. Tenen dues possibilitats, una és per a crear material i altres per a consultar material ja fet.

IMPORTANT! No tots els bancs de recursos tenen un caràcter merament educatiu, però sí podem aprofitar-nos d’ells.

 Alberguen i organitzen gran varietat de recursos

 Mitjà didàctic

 Estàndards de metadades (IMS/SCORM)

 Oberts

 Material d’aprenentatge

 Material de carácter informatiu

Vegem el banc de recursos del Ministeri d’Educació i el de la Junta d’Andalusia

Una biblioteca digital o biblioteca virtual és una biblioteca on una parte significativa dels recursos d’informació es troben disponibles en format digital. Es pot accedir a ells mitjançant Internet.

El projecte va començar a l’any 1998 a la Universidad d’ Alacant. El seu origen va donar-se perquè es buscaba un centre educatiu i d’investigació que poguera aprofitar les possibilitats que oferia Internte com instrument de preservació del patrimoni, intrument de comunicación i com a instrument de difusió de cultura.

En obrir la página trobem un aparta on podem veure les següents àrees:

o Literatura espanyola o Biblioteca Joan Lluís Vives i Biblioteca americana o Letras Galegas o Biblioteca de signes o Literatura infantil i juvenil o Llengua i Història

Es tracta d’un dels primers projectes que s’han fet al voltant d’aquest tema, on es formenta l’ús de les noves tecnologies per a tots En aquesta página trobem:

o Leccions d’escriptura alfabètica de LSE o Material didàctic per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la LSE en versió signada. o Experiències bilingües en l’educació del nen sord o Jornades d’educació bilingüe en el nen sord.

o Disposició d’obres a tan sols un clic que pots consultar a qualsevol hora i des de qualsevol ordinador. o Trobes una información estructurada amb possibilitats de búsqueda senzilla. o Facilita l’expansió de la cultura o Ofereix multitud d’enllaços relacionats o Recurs motivador o Important recurs didàctic i per a l’atenció de les necessitats especials

o Les obres recents no estan incluïdes a causa del copyright o Alguns recursos multimèdia no es carreguen o tarden molt a fer-lo. o Per accedir cal tindre Internet

 La Seu electrònica de la Biblioteca Nacional d’Espanya  La Biblioteca Digital Hispànica  Biblioteques virtuals autonòmiques

 The European Library  La Biblioteca Digital Mundial

També redifusió de continguts, és la redistribució de continguts de qualsevol tipus d'un emissor original per un altre, que adquireix els drets mitjançant contracte o llicència. Passa en tots els mitjans de comunicació.

Lector (on pots veure els continguts) i subscripcions (allò que ens permet connectar amb altres webs).

o Mitjans de comunicación o Llocs comercials o Institucions o Entorns d'Aprenentatge Virtual o Actualització profesional o Seguiment de treballs dels alumnes o Difusió de les notícies del tauler del profesor o Seguiment de les notícies sobre un tema

o Aplicacions per a mòbils o Aplicacions per a IPad o Exe-Learning

o Reps informació al moment o És privat o És reutilitzable o És modificable o És recuperable

o Opcions d’imatge reduïdes o No ofereix retroalimentació o Adopció de més eines.

Els conceptes bàsics d’Internet fan referència a la definició d’Internet, els seus components i usos.

o Universalització de la comunicació. o Aprenentatge cooperatiu. o Accés a la informació multimèdia. o Coneixement de llengües i cultures.

o Pèrdua de temps en la recerca de informació. o Molta informació poc fiable. o No s’utilitzen les normes de “netiquette”. o Problemes de virus.

o Accés a informació falsa i poc fiable.

o Dispersió, pèrdua de temps.

o Accés infantil a informació nociva

o Bloqueig de la bústia de correu.

o Recepció de “missatges no desitjats”.

o Recepció de missatges personals ofensius.

o Pèrdua de intimitat.

o Accions il•legals.

o Males companyies.

o Estafes.

o Compres induïdes per una publicitat abusiva i sense autorització paterna.

o Robatoris.

o Actuacions delictives per violació de la propietat intel•lectual.

o Realització de negocis il•legals per Internet

o Lentitud de accessos.

o Impossibilitat de connexió a una web.

o Problemes de virus.

o Espionatge.

o Publicitat subliminal, spam,…

o Addicció a buscar informació.

o Addicció a freqüentar els entorns socials.

o Joc compulsiu.

o Compres compulsives.

o Grooming: Relatiu a la seguretat dels menors en Internet, amb l’objectiu possiblement d’abusos contra els xiquets.

o Ciberbullying: Ús d'informació electrònica per a intimidar a un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans.

La nostra tasca és ajudar a crear un judici crític, donar consells i educar per fer-ne un bon ús d’Internet.

Vegem algunes guies de bon ús d’Internet de Madrid.

Una xarxa social és una estructura que ens permet establir una comunicació, una relació d’amistad o de qualsevol altre interés i formar part d’una comunitat d’usuaris connectats. Les xarxes socials més rellevants són Myspace, Facebook, twitter, Linkedin i tuenti. El perfil es pot personalitzar afegint fotos, edat, localització, formació, estat civil, blogs, aficions, etc.

Normalment totes les xarxes socials ens demanen un registre similar on hem de posar el nom, els cognoms, el correu, contrasenya, sexe i edat. Les xarxes socials permeten registrar-se des dels 13 o 14 anys amb el consentiment patern.

Pel que fa a la privacitat podem configurar el nostre compte perquè siga públic, perquè el puguen veure els nostres amics solament, els amics dels nostres amics o personalitzar-lo.

Podem compartir fotos, enllaços, blogs, parlar instantàniament, crear events, jugar en línia, anar a altres pàgines, veure videos, enviar missatges, etc.

o Compartir informació de tot tipus o Contactar amb gent de tot el món o Servici gratuït i de fàcil accés

o Abandonament del contacte personal o Ús excessiu i inadequat o Estètica i imatge o Usuaris com a objectes publicitaris o Invasió de la privacitat

o Expressió lliure o Sense límits geogràfics o Sense coneixements especialitzats o Immediatesa o Accés mòbil o Promocions

Enquesta sobre la ciutat

o Integració o Interacció i feedback o Participació activa o Aprenentatge col•laboratiu o Habilitats tecnològiques o Creativitat

És un lloc web de microblogging, és a dir, d’entrades de màxim 140 caracters. Va ser creat per Jack Dorsey a l’any 2006 però va estar disponible fins a l’any 2009.

o Pots consultar informació a temps real o Interactuar o Seguir qualsevol usuari del teu interés o És gratuït o Compartir fotos, vídeos, enllaços, etc. o Seguir esdeveniments en directe o Opinar sobre temes d’actualitat o Crear un tema nou o Crear comptes públics o privats

o Missatges amb un màxim de 140 caracters o Suplantació d’identitat o Missatges amb continguts inapropiats o Connecxió a Internet

o Comunicació entre centres o Comunicació entre centres i pares

o Comunicació entre docents i estudiants o Comunicació entre alumnes

Youtube va nàixer a febrer de 2005 de mà de tres empleats de Paypal, a saber, Chad Hurley, Steve Chen i Jaweb Karim. Molt prompte va rebre interés per part d’inversors. Hui dia reben 65000 vídeos nous cada dia.

YouTube és un lloc web on els usuaris poden carregar, pujar, mirar i compartir vídeos. Concretament es tracta d’un reproductor Flash en línia que permet veure els vídeos directament en la xarxa. A més a més de què enregistrar-se és ben senzill i totalment gratuït permet tindre el teu compte anomenat sota el nom de canal on pots organitzar els teus vídeos perquè la gent puga accedir a ells de forma més senzilla. Aquests vídeos a més donen la possibilitat de pujar-los a blogs i llocs electrònics personals de forma senzilla.

o Podem crear vídeos en l’aula o de les interaccions que es donen a l’aula. o Aconsegueix l’atenció i motivació dels alumnes en ser una eina molt cridanera.

o No permet pujar vídeos de més de 2 Gb amb una durada de quinze minuts. o Hem d’esperar alguns dies per a poder visualitzar el vídeo. o Solament podem pujar un vídeo si l’autor l’autoritza.

o Hui dia Youtube és la web més visitada que hi ha a la xarxa. Cal destacar que poden accedir tant xiquets com adults. o Hi ha una eina molt bona que s’anomena “Ciber-bulling” que ens permet denunciar vídeos perquè el seu contingut no siga bo. o Permet una ràpida difusió dels fenòmens.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques que pot tenir Youtube, hem de dir que ens permet crear tutorials perquè els nostres alumnes aprenguen coses, veure documentals o, inclús, visitar canals educatius sensers amb vídeos molt interessants.

La seguretat de Youtube en principi és bona encara que hui dia hi ha algunes bretxes de seguretat importants. En un principi els vídeos es pugen en format FLV amb la fi de què els usuaris no puguen copiar-los, no obstant això, hi ha persones que han aconseguit crear programes que permeten descarregar els vídeos des de youtube sense la necessitat de què l’autor l’autoritze.

La possibilitat de crear grups privats dins de Youtube ens permet gestionar tots els usuaris que poden o no accedir a eixos enllaços i, a més controlar els continguts de forma còmoda.

Es tracta d’un programa que ens permet emmagatzemar informació com si fóra un disc d’emmagatzematge. A més a més té la possibilitat de crear carpetes per a poder organitzar els nostres materials. Així podem prescindir del pen drive o de qualsevol altre suport d’emmagatzematge extern. És per aquestes característiques que rep el nom de la “Caixa màgica”.

Com a altres possibilitats podem dir que és quasi instanti cosa que el fa un recurs molt bo, una altra opció és que podem compartir la informació i, de fet, compartir-la augmenta la nostra capacitat d’informació. Per a poder utilitzar-lo solament hem d’enregistrar-nos

o Podem emprar-lo sense connexió a Internet si ja l’hem pujat solament que no ens permet modificar els arxius. o És quasi immediat o Ens permet modificar els documents i compartir-los de forma ràpida i totalment segura. o Té l’opció de veure les imatges en galeries.

o L’única limitació que té al respecte és que no permet la simultaneïtat de modificacions per la qual cosa hem d’organitzar-nos quan vulguem modificar cap document. o Una altra limitació és que té un espai màxim de 2Gb si no compartim la informació i de 8Gb si la compartim, si volem més hem de pagar.

o Podem crear una xarxa entre els alumnes i el mestre per a compartir les fotografies i documents que vulguem.

Es tracta d’una pàgina que ens permet pujar les presentacions power point a la xarxa, de manera que podem escollir si la volem per a nosaltres mateixos o compartida. Cal dir que si escollim l’opció de no compartir hem de pagar una quota.

Per a poder entrar i pujar vídeos hem d’enregistrar-nos a la pàgina.

o Podem pujar presentacions que per ser massa grans no podem posar al correu per exemple. o Pot substituir el pen drive ja que es guarda a la pàgina i en entrar al teu perfil no necessites tornar a posar-lo. o Ajuda a compartir les exposicions. o No cal estar enregistrat per a poder veure els vídeos.

o Solament podem visualitzar-lo amb Internet.

Si tenim a una reunió i no podem anar-hi amb la fi de què els pars s’assabenten del que hem tractat podem pujar una presentació a Slideshare.

Cal tindre un compte en Hotmail per a poder tindre accés a aquesta opció. Es tracta d’una opció per a poder emmagatzemar i enviar arxius inferiors a 25Gb cosa que no ens permet el correu ordinari.

El avantatge principal que té és la seua gratuïtat i que ens permet enviar de forma ràpida i senzilla els documents.

Les limitacions són que no ens permet la interactuació dins d’eixe suport per la qual cosa solament queda com a disc dur on podem emmagatzemar informació i no interactuar com, per exemple a les opcions de Google com ara Google Docs.

Compartir arxius grans amb la resta de companys de la classe com ara fotografies.

La diferencia principal entre Flickr i Picaza és que Flickr és més per a Internet i Picassa per al nostre Pc.

Creat per yahoo. Flickr ens permet treballar amb fotografíes on podem escriure comentaris i localitzar la imatge a un mapa perquè puguem veure on l’hem feta.

A més a més pots configurar qui veu les teues fotografies i crear àlbums i col•leccions per a organitzar-les.

Per a posar les imatges podem carregar-les en qualsevol suport sense que hi haja cap problema.

Ens permet editar i organitzar les fotografíes del nostre equip, no obstant això ni Flickr ni Picassa ens otorguen tantes possibilitats com Photoshop.

A aquest programa podem afegir-les ràpidament, organitzar-les i pujar les fotografíes a la web amb una eina que podem descarregar, no obstant això, com hem dit no està tan enfocat a pujar les fotografies com Flickr.

També ens dóna a possibilitat de crear àlbums, collages, etc. Una altra opció interessant és que podem crear pel•lícules amb les fotografies.

L’EPA és l’aprenentatge fora de les aules,és a dir, en contacte amb el medi. Es tracta d’una idea innovadora on les persones sense formació poden aprendre coses a través d’internet en foros, Open social learning, etc. És a dir, l’EPA són sistemes que ajuden als estudiants a controlar i gestionar els seus coneixements amb les següents característiques bàsiques:

o Personal o Concepte jove o Connectes amb persones que comparteixen interesos.

Vegem a classe com construir un EPA i descobrim que amb eines a l’escriptori podem publicar el material fet en xarxes socials, navegadors, etc.

És un procés d’ensenyament aprenentatge a través d’Internet. Les seues característiques principals és que desapareixen les tanques espai-temporals, formació flexible, l’alumne és el centre del procés mentre que el mestre solament és l’orientador, els continguts es van actualitzants, etc. Els objectes d’Exe-learning poden ser de molt tipus com ara unitats didàctiques, simuladors, jocs didàctics, etc.

SCORM: Ens dóna la possibilitat d’accedir, adaptar i tindre durabilitat, interoperabilitat i reusabilitat.

o No existeixen tanques espai-temporals o És una simulació virtual o Gestió real dels coneixements

o Falta de relació interpersonal o Inestabilitat horària o Predomini d’anglés

Els objectes d’aprenentatge poden ser una col•lecció de recursos digitals per a aprendre i ensenyar, necessiten metadades per a poder crear les unitats didàctiques, aquests poden ser organitzats per temes per a ajudar, etc.

Actualment es tracta d’un nou fenomen social on les persones poden compartir un aprenentatge junt a altres persones a través de la necessitat d’aprendre noves coses. Tot aquest fenomen és possible gràcies a les noves tecnologies en general i, específicament a Internet. Els seus orígens estan a la web 1.0 primer, després a la web 2.0, edupunk, edupop i educational resources. Vegem un exemple a la Universitat d’Alacant no hi ha penjats materials oberts perquè tothom els puga veure. Les llicències d’ús són de Creative Commons en les seues variants. Totes han de complir que siguen reutilitzables, que es puguen revisar, que es puguen redistribuir i que siguen reunió remix.

o L’assistència no és necessària o No hi ha un temari a seguir o És motivador i divertit o Aconsegueix un aprenentatge significatiu

o Predisposició o Fiabilitat o No hi ha mestre o Genera problemes legals o Dificultat en el control d’aprenentatge o L’aplicació és reduïda

Els recursos que hi ha disponibles a les xarxes són les wikis, els blogs educatius i les pàgines Open Course. Els requisits per a poder accedir-ne són la destressa informàtica, la disposició d’un ordinador i connexió a la xarxa.

Accedim a la pàgina http://exelearning.org/wiki

Anem a l’apartat anomenat Download eXe situat al quart títol de la pàgina. Si tenim windows hem de baixar l’última versió que, en aquest cas és la primera que ens apareix. En cas de tenir Linux farem el mateix però en l’apartat Linux

Una vegada hagem pres el botó depenent el notre navegador ens eixirà una finestra emergent dient si volem guardar o no l’arxiu o, com al meu navegador, t’eixirà sota la finestra preguntant-lo. Cal guardar-lo en un lloc visible perquè haurem d’obrir-lo després per a instal•lar-lo.

Una vegada s’haja descarregat li donem a executar i ens apareixerà aquesta finestra i li donarem a següent (Next).

A la següent part ens eixirà un document anomenta License Agreement que ens explica els termes i condicions legals del programa. Acceptem donant-li a “I agree” i continuem la instal•lació.

Després ens ix un apartat on hem de posar on volem guardar el programa. Com podeu veure està predeterminat per a guardar-se en C:\Archivos de programa\exe, però si volem altra ubicació solament hem de polsar “Browse” i posar la nova direcció navegant per les carpetes. Quan tot estiga preparat li donem a “Install” i esperem a què s’instal•le.

Quan haja acabat finalitzem la instal•lació donant-li a “Finish”

Anem a l’escriptori i trobarem una nova icona, l’obrim.

I ens apareixerà la interfície del programa

Busquem a Internet exemples d’activitats que s’hagen fet amb l’Exe Learning per a aprendre una mica quines són les seues possibilitats.

Us deixe un enllaç amb moltíssims exemples d’activitats realitzades en aquest programa: http://www.cuadernalia.net/spip.php?mot373

L’educació no es pot concebre com a monòleg sinó que ha de presentar-se com a una interacció entre diferents elements, a saber, el docent i l’aprenent, entre els mateixos alumnes, entre la televisió i l’alumne o entre l’ordinador i l’alumnat. Pel que fa al professorat i a la seua metodologia de treball, hem de dir que la pedagogia enfocada cap a un sols tipus d’estudiant va desaparéixer a l’Imperi Romà. És a dir, hui dia es concep que el mestre tracta amb un grup heterogeni d’alumnes i ha d’intentar atendre com millor puga a tots tenint en compte que amb trenta alumnes per classe és molt complicat contentar a tots. Amb la fi de millorar aquests conflictes sorgits de la diversitat i del nombre d’alumnes per classe (ràtio) han aparegut molts programes i mètodes que veurem a continuació:

Va sorgir a Canadà ja que moltes vegades hi ha problemes de transport per la situació de les carreteres i els nens no poden assitir a classe. Aquest mètode tracta d’orientar els pares perquè puguen proporcionar als seus fills una informació bàsica sobre allò que necessiten. Aquest programa pedagògic està dotat de recursos que els docents faciliten als pares.

http://thewhizzer.blogspot.com/2007_07_01_archive.html

Va sorgir a Nova Zelanda. Es tracta d’un programa gratuït que ens permet compartir materials didàctics amb la fi de poder construir cursos d’aprenentatge en línia. S’ha de basar en un diàleg amb l’alumne, és a dir, està enfocar per a la interacció no per al monòleg.

http://4m2v.blogspot.com/2010_11_01_archive.html

Un screencasting és una captura d’imatges en moviment que fa el programa sobre tot el que tu faces a l’ordinador mentre està connectat. Permet doncs, realitzar explicacions amb suport visual. Hi ha molts programes que ens permeten realitzar un screencasting, però hui utilizarem el CamStudio. Accedim a la pàgina http://camstudio.org/

Baixem fins a l’apartat on posa “Download Links” situat a la meitat de la pàgina web i prenem l’hipervincle de CamStudio 2.0.

Una vegada hagem pres el botó començarà a baixar-se el programa. Depenent del nostre navegador eixirà una finestra emergent o es baixarà a l’apartat de descàrregues del mateix navegador situat a la part inferior de la pantalla.

Una vegada s’haja descarregat li donem dos clics i comencem a instal•lar el programa.

Ens eixirà un document anomenat License Agreement que ens explica els termes i condicions legals del programa. Acceptem donant-li a “I agree with the above terms and conditions” i continuem la instal•lació prenent “Next” que ja ens apareixerà com a disponible.

Després ens ix un apartat on hem de posar on volem guardar el programa. Com podeu veure està predeterminat per a guardar-se en C:\Archivos de programa\CamStudio, però si volem altra ubicació solament hem de polsar “Browse” i posar la nova direcció navegant per les carpetes. Quan tot estiga preparat li donem a “Start” i esperem a què s’instal•le.

Quan haja acabat finalitzem la instal•lació donant-li a “Ok” les dues vegades que cal i s’obrirà la carpeta del programa. L’obrim polsant la icona d’accés directe.

El programa es presenta amb la següent apareça què, com podem veure és molt senzilla.

Per a escollir la part que volem que grabe el programa hem de donar-li a “Region” i escollir “Region”.

Quan l’hagem escollit i tinguem totes les finestres que vulguem grabar obertes (Això és personal de cadascú) prenem el botó roig per a començar. Com que hem seleccionat “Region” ens eixirà un llapis i haurem de seleccionar l’àrea que ens interesse grabar que eixirà rodejat per ratlles verdes.

Quan acabem de grabar polsem el botó blau quadrat que hi ha al programa i guardem on vulguem l’arxiu.

I després ja podem anar a la carpeta on l’haguem guardat i reproduir-lo com a un arxiu de vídeo. Ja tenim fet el nostre screencasting.

Obrim l’exe learning i prenem el botó del menú “Actividad”. A continuació escollim el següent botó que és per a insertar vídeos a la nostra activitat.

Ens apareixerà la següent finestra. Per a penjar el vídeo hem d’escollir el tipus d’arxiu que volem pujar en l’apartat “Typus”. Després hem de donar-li al botó roig per a escollir quina és la ubicació del nostre vídeo.

Una vegada hagem escollit el vídeo hem de posar les dimensions que vulguem. Per a evitar que la imatge quede malament prenem el botó de “Constrain proportions”

Quan tot estiga posat prenem el botó “Insert” i ja tindrem insertat el vídeo a l’activitat, per a finalitzar l’activitat prenem el botó d’activitat feta i ja haurem acabat d’insertar el vídeo en l’exe learning.

Quedarà més o menys així.

Després guardem l’arxiu en format .elp i s’envia al professor mitjançant el CV apartat de “controls” on es calificarà.

Un ordinador no està composat solament per la part material que és aquella que més familiar ens resulta sinó que per al seu funcionament precisa de molts més recursos que veurem a continuació:

ORDINADOR: És la màquina pròpiament dita.

SISTEMA OPERATIU: És un programa que fa d’intermediari entre l’ordinador i l’usuari.

SOFTWARE: És el suport lògic.

Per a veure la font original: http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1G5Z22F30-1D9F07Y-D2N/software.cmap

HARDWARE: És el suport material.

Per a veure la font original: http://cmapspublic2.ihmc.us/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1G5YQ4Q0H-144CTZ1-CLM&partName=htmltext

És un sistema operatiu obert per a tothom. El codi font que empra és totalment obert, cosa que vol dir que qualsevol persona pot modificar-lo si detecta cap errada, així com modificar-lo i usar-lo.

En ser obert ens permet treballar sense haver de pagar a cap companyia. A més, com que el seu codi també és obert hi ha moltíssims avanços en el sistema que permeten que, en no haver solament un equip treballant en aquest sinó tothom, tots els problemes i vulnerabilitats es resolguen de forma eficient i ràpida. Per altra banda, hem de destacar que no necessitem cap antivirus perquè en el món Linux no hi ha virus. A més, ens dóna la possibilitat d’instal·lar-lo sense esborrar altres sistemes operatius.

Com que tots estem acostumats a utilitzar Windows, de vegades no utilitzem un altre sistema operatiu perquè desconeixem les seues possibilitats o, simplement, pensem que no tindran els programes que necessitem. Doncs bé, ací deixe un enllaç on podem veure totes les equivalències que hi ha en qüestió de programes entre Windows i Linux.

http://www.linuxrsp.ru/win-lin-soft/index-spanish.html

És un tipus de llicència que ens permet utilitzar les imatges sense infringir el dret de propietat de l’autor. Cal destacar que no totes les llicències Creative Commons ens deixen tractar les imatges de la mateixa manera; és a dir, hi ha Creative Commons que ens deixen modificar les imatges, utilitzar-les amb ànim de lucre, etc. A continuació vegem les diferents possibilitats que hi ha:

Google: A Google hi ha una opció que ens permet buscar per llicències. Per anar-hi hem de polsar “recerca avançada” i baix del tot trobarem l’opció de cercar per llicències. Hem de polsar la primera opció “” i una vegada hagem seleccionat eixa opció haurem d’omplir el quadre de búsqueda i podem començar. No obstant això, i encara que es suposa que totes les fotografies tenen llicència Creative Commons s’ha de comprovar.

Flickr: Aquesta pàgina te una opció de recerca directa on solament hi ha imatges amb aquest tipus de llicència. La pàgina web és: http://www.flickr.com/creativecommons/

Es tracta d’un programa d’edició d’imatges digitals. Les seues sigles signifiquen GNU Imagen Manipulator Program. Cal destacar que és un programa de llicència gratuïta que va aparéixer al mercat a 1996.

Primer de tot hem de descarregar el programa des de la pàgina que pose a continuació http://www.gimp.org/downloads/ A continuació podem visualitzar un vídeo com a recordament dels passos a seguir per a instal•lar-lo.

http://www.megaupload.com/?d=Z1HWHTFP

Una vegada l’hagem instal•lat i el tinguem ens apareixerà el següent interfície i haurem de començar a treballar amb el programa.

Per a obrir un nou document polsarem “Archivo” i després “Nuevo.

Quan hagem pres aquest comand ens eixirà la següent pantalla on haurem de posar la grandària que volem que tinga el nostre document. Una vegada l’hagem establert polsem “Aceptar” i ja tenim el nostre document.

Panel “Editar”

On podem tallar, enganxar i copiar com a accions bàsiques. És important dir que aquestes opcions també tenen comandaments d’accés ràpid com són:

Tallar: Ctrl + X

Enganxar: Ctrl + V

Copiar: Ctrl + C

Panel “Imatge”

Pot ser aquest siga un dels panels més necessaris per a fer la pràctica i modificar les imatges que obrim amb aquest programa.

A “Imatge” ens trobem l’opció de duplicar la imatge o transformar-la amb els botons mode i escalar imatge que veurem a continuació més detalladament.

El botó “mode” ens permet canviar el color de la imatge original.

El botó “escalar imatge” ens dóna la possibilitat de modificar la grandària de la nostra imatge per una altra que vulguem.

Panel de “filtres”

Un filtre és un modificador de les imatges que es genera de forma automàtica i aplica a la imatge canvis significatius depenent unes característiques ja predeterminades.

Al panel filtre com podem veure hi ha molta varietat, a continuació veurem alguns dels efectes que es poden aconseguir amb aquesta eina de modificació.

Amb la fi d’aprendre a utilitzar el GIMP tenim molts recursos al nostre abast com, per exemple els següents tutorials:

http://www.gimp.org.es/modules/downloadse/viewcat.php?cid=11

1. Agafa una imatge amb llicència Creative Commons.

2. Modifica-la amb el programa Gimp. Has de fer qualsevol modificació en su aspecte (color, grandària, etc.)

3. Has de penjar-lo al programa Exe-Learning com a una activitat.

4. Enviar-lo mitjançant Avaluació “Controls”

Com ja hem vist en altres sessions pràctiques, és molt important quan tractem amb arxius d’Internet respectar la propietat del seu autor. És per aquest que hem de buscar els documents que tinguen una llicència oberta, és a dir, una llicència de Creative Commons. Doncs, amb els sons ens passa exactament el mateix; no podem violar els drets dels seus autors i, com a futurs docents hem de predicar amb l’exemple i conéixer molt bé aquest tipus de recursos.

El recurs que utilitzarem per a cercar sons és el banc del Ministeri d’Educació d’Espanya que ens permet cercar tant imatges, il•lustracions, vídeos, animacions i sons amb llicència oberta. La pàgina d’accés és

http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/

Una vegada obrim aquest enllaç ens trobem aquesta finestra, on podem reconéixer botons molt importants i bàsics com són “buscar” i al costat a la metixa franja les opcions de búsqueda “fotografies”, “il•lustacions”, etc. Assenyalem les que ens interesse i polsem el botó buscar.

Quan hem llançat la búsqueda si hem seleccionat més d’una opció de búsqueda ens eixiran a la franja grisa de damunt de la finestra com podem veure a aquesta imatge.

Una vegada hem vist com trobar els sons que necessitem, hem de tindre a l’abast un programa que ens permeta tractar eixos sons. El programa en qüestió s’anomena Audacity. Com que es tracta d’un programa de llicència oberta el baixem de la pàgina web del mateix programa:

http://audacity.sourceforge.net/download/ seleccionant la versió adient.

Una vegada hagem seleccionat la versió ens apareixerà una nova finestra on ens recomarà quina versió descarregar. Agafem la descàrrega recomanada i la baixem.

Quan s’haja descarregat executem l’arxiu .exe i comencem la instal•lació.

Ens eixirà una nova finestra on presentarà la intal•lació que estem duent a termini. Polsem “Next”

A continuació ens ix un document on estan totes les bases legals del programa. Per a continuar li donem a l’opció que posa “I accept the agreement” i s’activarà l’opció de “Next” que haurem de prémer per a poder avançar. Li donem a “Next” a la següent pantalla també.

Ara ens trobem una finestra on s’indica el lloc d’enmagatzematge del programa. Com a predeterminat està C:\Archivos de programa\Audacity si volem canviar-lo haurem de donar-li al botó “Browse” i escollir el nou destí del programa. Quan hagem finalitzat d’escollit l’emplaçament o si no el volem canviar premem el botó “Next” per a continuar.

Finalment ens pregunta si volem crear una icona en l’escriptori i si volem asociar els projectes d’Audacity amb el programa. Les deixem assenyalades i li donem a “Next”.

A la següent finestra ja apareixerà l’opció d’instal•lar el programa amb l’opció “Install”.

L’última pantalla que veurem serà la següent. Premem “Finish i ja hem acabat d’instal•lar el programa.

La interfície del programa és la següent:

Ens dóna la possibiltat d’obrir els arxius de so descarregats, començar un nou projecte i guardar el projecte una vegada l’hagem preparat amb el programa.

Amb aquest panel podem fer les modificacions més bàsiques al nostre arxiu de so com tallar-lo, copiar-lo, esborrar-lo, posar-lo en silenci, etc. Entre altres. Per poder emprar aquestes opcions hem d’assenyalar part de la cançó o no ens apareixeram com a disponibles.

Els controls d’accés ràpid amb el teclat són:

Tallar: Ctrl +X

Copiar: Ctrl + C

Esborrar: Ctrl + K

Silenci: Ctrl + L

Aquest panel ens permet tindre una millor visió del nostre arxiu amb la fi de fer modificacions molt xicotetes. Així podem veure com manegem el zoom amb els Ctrl + 1, Ctrl + 2 i Ctrl + 3.

Aquest programa té moltes més opcions però, ací solament hem vist algunes bàsiques que ens permetran fer la pràctica que s’explica a continuació.

Com que Audacity és un programa de llicència oberta no pot guardar en formats d’índole privada com la MP3, però hi ha una opció que és descarrgar l’arxiu “lame_enc.dll” ja que aquest adaptador sí que té pagada la llicència per a utilizar la MP3. Per a baixar-lo hem d’anar a la pàgina següent: http://lame.buanzo.com.ar/ on trobarem la següent finestra.

Escollim aquesta opció de descàrrega i baixem l’arxiu. És molt important que sapien on està guardat perquè ara després el necessitarem a Audacity per a poder activar l’opció.

Quan tinguem el projecte preparat en Audacity per a exportar-lo com a MP3, hem d’anar a “Archivo” “Exportar como MP3”

Escollim el lloc d’enmagatzematge i premem “Guardar”

Com que encara no tenim instal•lat el LAME ens eixirà aquesta advertència on ens dóna la possibilitat de localitzar-lo. Cerquem on hagem guardat prèviament el LAME i l’adjuntem a l’Audacity.

Quan hagem pres el botó d’obrir l’arxiu ens eixirà aquesta pantalla. Sense modificar cap cosa li donem al botó de “Aceptar” i ja el tenim activat.

1. Descarregar tres sons del banc del Ministeri d’educació en format .ogg (ja que és lliure sinó no ens deixarà obrir-lo a Audacity)

2. Posar 5 segons de cadascú d’ells i guardar-los.

3. Copiar cada fragment i posar-los un darrere d’altre per a fer un arxiu únic amb els tres.

4. Emprar l’adaptador de l’audacity per a poder guardar-lo en format MP3 i enviar-lo per CV, avaluacions, controls.

Hui s’ha explicat com s’han de penjar els materials de les exposicions grupals amb la fi de què es puguen compartir amb la resta. Per arribar-hi hem d’entrar a la pàgina de l’assignatura http://wiki.ntae.es i dins de l’apartat de navegació a “exposiciones de alumnos”.

Una vegada hagem entrat hem d’escollir el nostre grup, en aquest cas l’especialitat de valencià.

I trobarem una taula amb els títols de les exposicions, les dades i els membres del grup que realitzaran eixa exposició. Al títol hi ha un hipervincle cap a una nova pàgina que és on haurem de pujar la nostra exposició.

Hui hem repassat com s’avaluarà l’assignatura per si hi ha cap dubte al respecte:

A l’hora d’avaluar el treball el corrector es fixarà al contorn del programa ja que és ací on pot veure l’estructura del curs. No hem d’oblidar que ha de tindre una estructura clara perquè és la carta de presentació del curs i, en cas de no estar molt desenvolupada deixarà l’alumne desorientat, cosa que es pot permetre a un curs formatiu.

Les presentacions de continguts per la seua part han de barrejar el text informatiu amb preguntes o activitats d’interacció. No hem d’oblidar que sempre ha d’haver-hi una comunicació entre l’alumne i el programa. No podem posar molta informació seguida perquè es farà complicat i avorrit.

No podem posar lletres o efectes molt visuals, ha de ser senzill i precís. Allò important és el contingut no la forma. Podem utilitzar text lliure sense haver de posar-lo explícitament, ja que, en altres activitats està contemplat com ara en les preguntes de vertader o fals o les de resposta múltiple. El text lliure ens dóna moltíssimes opcions.

A l’apartar de contorn podem afegir tòpics, temes i unitats per a estructurar el nostre treball. Podem moure-les de lloc prement els botons de baix que ens indiquen canviar d’alçària o de categoria. En cas que vulguem personalitzar el nostre esquelet, polsem dues vegades al nom predeterminat i posem aquell que més ens agrade.

Finalment per a exportar el treball anem a Arxiu, Exportar, Lloc web i, carpeta autocontinguda. Anem a eixa carpeta i li donem al arxiu Índex que hi haurà. Ara podrem veure tal qual verà l’alumne el curs. Una altra opció de l’Exe Learning és que pots afegir pàgines externes al teu treball, per a fer-lo, ve a iDevices, “Sitio externo del web” i copia aquella que vulgues.

IMPORTANT! Posar el nom complet o no es podrà avaluar la participació, les persones que no esten posant els seus noms que ho vigilen.

Cal tindre en compte que el sistema de tutories col•laboratives no és una eina pensada per a mantindre debats o donar opinions personals pel que fa a una qüestió, ja que, per a aquest ja existeixen plataformes específiques.

Quan preparem un curs pels nostres alumnes hem de tenir en compte que no necessiten el programa ja que ells rebran la carpeta o l’enllaç. No obstant això nosaltres sí que necessitem el programa i el arxiu .elp amb la fi de poder modificar l’arxiu en un futur.

Amb la fi de preparar un curs hem anat a “Arxiu” i després a “exportar” i a qualsevol de les seues vessants. Així, podem pujar-lo com a lloc web, en format SCORM 1.2 (el que solen emprar les empreses de formadors).

Què problema planteja el Word? No es tracta de problemes tècnics sinó de pedagogia ja que el word no és un programa interactiu i quan una empresa ens contracta per fer un programa, en general, vol que siga interactiu perquè tinga un diàleg amb els alumnes. Hi ha altres formats semblats al SCORM 1.2 com és el Common Cartridge.

Anem a propietats. És molt important configurar aquest aspecte de nostre curs ja que sinó estarà incomplet i llevarà puntuació. Quan entrem a propietats vegem l’apartat de metadades, hem d’omplir totes les dades amb al informació corresponent. Pot ser que quan configurem el programa i el tornem a carregar semble que no ha guardat la informació, però en realitat sí que està carregada solament és que per definició ix a la primera opció sempre.

Hi ha una nova opció a la vikipèdia per poder seguir l’assignatura des del mòbil. Per a fer-lo hem d’anar a l’apartat de NTAE en el mòbil, descarregar el programa en el mòbil i ja podrem veure’l. S’ha creat un sistema d’informació basat en material de youtube, share, etc.

Està sent un èxit. No obstant això hi ha determinades irregularitats que es tracten de resoldre. Es demana que s’empre com a un recurs més amb molta cura i seriosament.

Amb la fi de millorar el aspecte del curs Exe Learning podem descarregar el programa Applet Java. Es tracta d’una eina de treball amb especialitzacions com ara el Applet Geogebra dedicat a les matemàtiques. La novetat d’aquest programa és que ens permet crear des de crucigrames fins a videojocs donant moltes possibilitats de decoració i enriquiment al nostre curs d’Exe Learning.

Per a veure exemples ja fets entrem a la pàgina de l’assignatura a pràctiques, després a pràctica final i vegem alguns cursos on s’ha utilitzat aquest recurs.

La setmana del 20 de maig el mestre no podrà assistir a la classe teòrica, per la qual cosa s’han hagut de fer uns canvis pel que fa a l’ordre d’exposicions. De totes maneres serà necessari fer un marató, és a dir, una sessió de dues hores amb la fi de què tots puguen exposar.

Ens feliciten per la nostra participació en les tutories virtuals, ja que ja hem arribat a les 1000 participacions entre preguntes i respostes. La col•laboració ha estat molt bé perquè han hagut molt pocs participants negatius.

En aquest apartat us penjaré la teoria i la pràctica donada en totes les sessions en format pdf perquè aquelles persones que vulguen tindre totes les sessions impreses puguen tindre-les de forma senzilla.

• http://rapidshare.com/files/449967290/NTAE____Data_04-02-11____PRESENTACI__.pdf
• http://www.megaupload.com/?d=S3M9Q1W0

• http://rapidshare.com/files/454295955/Sessi___01_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=C4QVQCI0

• http://rapidshare.com/files/450826884/Sessi___02.pdf
• http://www.megaupload.com/?d=W2PQ68ZS

• http://rapidshare.com/files/454296317/Sessi___04_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=S7WAVTAJ

• http://rapidshare.com/files/454296473/Sesi__n_18_de_febrero.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=HZBKT1PI

• http://rapidshare.com/files/454296659/Sessi___05_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=13BFPXEY

• http://rapidshare.com/files/450833597/Sessi___04.pdf
• http://www.megaupload.com/?d=B6XLRBPE

• http://rapidshare.com/files/454297011/Sessi___02_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=SM64P0Y1

• http://rapidshare.com/files/454297343/Sesi__n_04_de_marzo.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=BX03FO7W

• http://rapidshare.com/files/454297401/Sessi___03_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=0D5C4RU0

• http://rapidshare.com/files/454297489/Sesi__n_11_de_marzo.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=DW8DC4QH

• http://rapidshare.com/files/454297650/Sessi___06_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=N770LA90

• http://rapidshare.com/files/454297741/Sesi__n_18_de_marzo.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=OKP3X8G9

• http://rapidshare.com/files/454297839/Sessi___07_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=R6P0OBM7

• http://www.megaupload.com/?d=2Y7W7BMH

• https://rapidshare.com/files/2852686389/Sesi__n_25_de_marzo.pdf

• http://rapidshare.com/files/454298050/Sessi___08_pr__ctica.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=5CX4GF17

• http://rapidshare.com/files/23289553/Sesi__n_01_de_abril.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=H22KSZX1

• http://www.megaupload.com/?d=JQJ2AK04

• https://rapidshare.com/files/1022218852/EXE_LEARNING_2.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=RPGP78PB

• https://rapidshare.com/files/3674848236/Sesi__n_09_de_abril.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=6XCA75ZJ

• https://rapidshare.com/files/3118994064/NTAE_NOVETATS.pdf

• https://rapidshare.com/files/3644976046/Sesi__n_15_de_abril.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=KM7ZNLZU

• https://rapidshare.com/files/2515012942/APPLETS_JAVA.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=WRYOQRF4

No hi havia teoria per ser vacances

• https://rapidshare.com/files/1506706837/TUTORIES_I_EXPOSICIONS.pdf

• http://www.megaupload.com/?d=OKBW3HEB

• https://rapidshare.com/files/2890542555/Sesin_13_de_mayo.docx

Ens dediquem a resoldre els dubtes i a lliurar els treballs finals

No hi ha classe de teoria per absència del professor

Ens dediquem a resoldre els dubtes i a lliurar els treballs finals

• https://rapidshare.com/files/3453058900/Sesi__n_27_de_mayo.docx