Alumno de Magisterio Educación física curso 0809

En un primer moment, hem fet una petita presentació de l'assignatura. Hem expicat una mica el programa de l'assignatura que podem veure dins d'aquesta mateixa pàgina i on podem veure tots els contingts que treballarem al llarg de l'any. A més, hem explicat una mica la part pràctica de l'assignatura. Podem trobar tota la informació molt detallada dins de l'apartat de pràctica, a aquesta mateixa pàgina.

Com tot esta molt be explicat, ens centrarem en primer lloc en els métodes per a poder comunicar-nos amb el mestre de l'assignatura. Podem parlar amb ell, a través de tutories pero el Campus Virtual, o bé pel messenger, amb aquesta direcció: p-pernias@hotmail.com. No es tracta d'una direcció de correu electrónic, per la qual cosa, no podem manar correus a aquesta direcció, sinó solament parlar pel msn amb el mestre de l'assignatura. A més, si tenim web cam a casa, podem fer una videoconferencia, concertant-la previament amb Pedro Pernias, el professor de ntae.

Per últim, dins la presentació, senyalar unes pàgines webs, que van comentar a classe, i que poden ser interesants al llarg de l'any. La més important, es aquesta a la que ens trobem (www.ntae.es), on trobarem tota la informació referent a l'assignatura. Però, també van anomenar altres pàgines com www.delicious.com/ppernias/ntae, que podrem necessitar al llarg del curs.

La primera pregunta que ens plantejem en l'assignatura, es si un ordenador com el que del pla que anem a explicar ara, pot salvar al món. Aquest ordenador fa referència al pla "one laptot per child", que és un projecte per a intentar portar un ordinador a tots els xics del món, a través d'un sistema informàtic més barat, i amb unes característiques especials, que tractarem al seguent apartat. El que és clar, es que no es tractara d'un ordinador que es venga a una cadena normal, sinó un ordinador que es té comprar en una quantitat ampla, per a ser distribuit per tot el sistema educatiu.

El cas, es que la pregunta que hem fem es com pot ajudar aquest ordinador a les societat més pobres. Algunes idees donades a la classe son les seguents:

• Millora la comunicació amb altres cultures, amb altres coneiximents.

• Pot ajudar a millorar la productivitat

• Ajuda a la millora de la lectoescriptura

• És te accés a tot el que hi ha a Internet, es a dir, accés a l'informació. Es important per als alumnes peró també per als mestres, que poden triar ajuda d'altres mestres per a impartir la seua docéncia.

• Cost reduït: Ens trobem davant un pla que reten abaratir el cost d'un ordinador, a través d'un sistema informàtic específic per a l'escola, com és el sistema d'aquests ordinador, i d'una distribució en gran quantitats del ordinador, amb la fi de que arribe a tots els xics del món.

• Ús escolar: Una altra característica es el seu ús exlusivament escolar. És a dir, està fabricat amb la fi de ser utilitzat en l'escola. És el primer aparell específic per a l'escola. No hi és una màquina que hi haja que adaptar a l'escola, sinò que ja hi és adaptada.

• Treball en equip: Una de les coses més importants d'aquest ordinador és que fomenta el treball en equip. Quan possem en funcionament els ordinador, immediatament es conecten amb els altres ordinador del costat. És a dir, es pot intercanviar informació o crear una plataforma de treball igual per a tots. Aquesta característica es especialment important en els paisos no desenvolupats, on l'escola és l'unic lloc on arribar a altres informacions, ja que a casa no tenen conexió per a comunicar-se amb altres informacions

• Us sense electricitat: Important característica per als paisos on no hi ha xarxa eléctrica. L'ordinador té un sistema eléctric autónom, que funciona donant-le corda.

• La ecuació on es sostenta aquesta idea de salvar el món, és una relació en quant la educació millora la societat, i a la vegada la tecnologia ajuda a promoure la educació i per tant la societat. Aquesta seria la ecuació per a salvar el món.

No necessariament hem de comprar ordinadors per a ajudar a l'iniciativa. Simplement possant la nostra informació com a mestres a la Web, per a que altres mestres pugan arribar a aquesta informació, ja hi estarem ajudant. És a dir, necessiten que li donem coses que pugan ser utilitzables a la seua realitat.

En aquesta clase, vaig arribar una mica tard, per la qual cosa, puga ser alguna informació donada en els primers minuts de classe no siga açí. El contingut de la classe ha estat basat en l'ús del sistema operatiu Linux. Podem trobar información en diverses págines com son les seguents:

• www.ubuntu.org
• www.lliurex.org
• www.openoffice.org

La segona de les pàgines, ens ajudara a descarregar el sistema operatiu per al nostre ordinador. El que farem, serà enumerar a continuació, totes les avantatges, els programes utilitzats amb lliurex, i les posibilitats de les descàrregues:

• Processador de text: Open office, que es pot desacarregar en la pàgina que trobem al començament. Es tant potent com word. I a més, permet importar en PDF

• Editor d'imatge: GIMP. Es gratuit i es pot descarregar de www.gimp.org Windows solia utilitzar photoshop però es molt car, i era prou dificil tenir als col·legis.

• Editor d'audio: Audacity. Versions per a Windows i lliurex. Pot reproduir MP3. Es gratuit, però com MP3 es un sistema de codificació amb propietari, et fa responsable de qualsevol cosa que puga passar.

• Editor de video: Windows utilitza Windows Movie Macker. En canvi, lliures utilitza Kino, que solamnet existeix per a lliurex. Es un editor quasi profesional.

• Editor de pàgines web: Exe learning del qual parlarem a continació.

• Molt interesant es la opció de poder descarregarse lliurex, ficar-lo a un pen i poder posarlo a qualsevol ordenador de forma instantanea, sense borrar res, i en el moment que termine, tornarà tot al sistema operatiu que hi havia abans.

Exe learning es técnicament el que es conec com un editor de xhtml. El xhtml és un estandar del html. Es trata d'un editor de pàgines Web, per a fer cursos especialment. El exe learning ha pensat en els problemes d'un mestre per fer cursos. Esta fet amb un enfoque constructivista pedagogicament parlant. Es va construir per encàrrec del president gobern de Nueva Zelanda i ara s'utilitza per tot el món. El programa es pot descarregar des de www.exelearnig.org i es troba disponible per qualsevol sistema operatiu. www.exe-spain.es es la versió traduida de la web és una web en castellà on podem trobar més informació sobre el programa, per a donar-li més extensió al programa.

Amb aquest programa podem fer diverses coses com las que enumerem a continuació:

• Donar de principi, estructura al nostre curs o treball.

• Escriure qualsevol informació com si es tractara d'un procesador de text.

• Afegir imagens i videos.

• Traspasar informació d'una pàgina web a la nostra pàgina de forma completa.

• Posar preguntes d'autoevalució

• Quan terminem de treballas podem exportar-lo a un “sitio web” a través de la opció exportar pàgina web.

Hi ha moltes más coses que podem fer. El meu consell que probeu. Jo estic utilitzant-lo per a la presentació d'un treball, i estic super content amb el programa. Ús el recomane.

La Questuió principal es que algú a sentit parlar que hi ha una premsa digital que n’hi ha molta gent que no l’utilitza. Astó provoca una bretxa digital, que afecta a aquet tipus de societat, i en que sentit afecta.

En primer lloc, ens trobem en la societat de l’informació. Esto es això, per el fet de que es el que produeix la riquesa, es a dir, s’anomena societat de l’informació perquè es la millor forma de produir diners, es la major fonts d’ingressos. A partir del segle XX, es va descobrir aquesta nova forma de produir riquesa, com es la informació. Com es produir, descobrir i vendre l’informació que es va convertir en una forma de produir riquesa.

Diguem que una societat està en una societat de l’informació si te la capacitat de transformar l’informació en riquesa. Según la comissió europea, es millor parlar de la societat de la informació i el coneiximient, que solamente d'informació, perquè és necesari transformar-la.

Esta clar, que la societat de la informació està per tot el món però no ocorre el mateix amb la del coneixement. Països com l'Índia i en Mèxic es processa la informació. Té una àmplia xarxa per a rebre i enviar missatges, però això significa que estan en una societat de la informació? És a dir, cal tenir en compte si té l'opció de transformar la informació en coneixement.

La peça de la societat que pot transformar la informació en coneixement, és l'escola, els professors, el sistema educatiu. És ací on es pot fer la conversió d'informació a coneixement. Si tenim esta peça d'inversió, llavors tens possibilitat d'estar en la societat de la informació.

Per tant, si mirem el que esta passant en el món, cal estar segurs que informació hi ha moltíssima i cada vegada hi ha més. Però açò no és el que caracteritza a la societat de la informació. Sinó que el que cal mirar és si la informació l'hem convertits en coneixement, i açò a provocat un augment de la productivitat de les persones. També es produïx l'eficàcia empresarial (es produïx més amb menys, com per exemple la construcció de cotxes en l'actualitat, que abans havien de gastar-se anys d'estalvis i ara en 3 o 4 mesos podem reunir els diners. És a dir, són millors i costen menys). Tot açò és perquè l'empresa augmenta en gran manera la seua eficàcia. A més, es produïx este procés perquè la informació fluïa d'un costat a un altre, i açò provocava que les coses es poguera consumir en un altre costats d'on la seua creació, i apareix ací el criteri de globalització. Açò vol dir que per exemple, el cotxe que tenim, està creat el plàstic de Paraguai, el vidre de l'índia, una altra peça d'argentina… És a dir, es fabrica en diferents punts del món.

És clar, que només els països que obtenen riquesa de la informació que transformen en coneixement, pertanyen a esta societat, i a més són els que pots investigar, desenrotllar-se i innovar. Si ja tenim un criteri clar per a dir si un país, o un grup de persones estan en la societat de la informació, podem començar a parlar que és la bretxa digital

Serà l'espai que separa als grups socials, països o barris, i que posa d'un costat a què estan dins de la societat de la informació i que per tant, són cabassos de transformar la informació per a transformar en coneixement, i dels que no.

No està totalment relacionat amb la tecnologia, en el fet de tindre-la. Sinó que el que hem de veure és com usar la tecnologia, per a aconseguir la tecnologia. És a dir, és necessari tindre tecnologia, però no suficient.

Podem parlar de distint tipus de bretxes: Entre països, entre generacions, entre propis col·legis o inclús dins de la mateixa família. Nous avanços que abans no estaven, o coses que abans estaven i ara no, obrin diferència entre gent pròxima.

Per tant, ja hem definit bretxa digital. El paper de l'escola és la d'ensenyar a transformar la informació en coneixement. No sols permetre entrar en informació, no donar-li la informació, sinó ensenyar-li a transformar-la en coneixement. Estem parlant des d'un punt de vista constructivista, en el que aconseguir un alumne format, parlarem d'un alumne quan rep informació tinga la capacitat de transformar la informació que rep en coses de qualitat, millorant la productivitat. Per tant, el paper de l'escola és imprescindible sempre per a reduir la bretxa digital tant entre generacions, entre classes socials… Pot actuar com un “ascensor” en quant que gent humil pot eixir del seu origen per a ascendir socialment. I també és molt important per a acabar amb una bretxa tan gran entre països.

I açò ens porta a l'ordinador que pot salvar el món, que el que faria és portar informació a tots els països i, amb el seu ús, poder reduir la bretxa digital, però a través del seu ús correcte, per a aconseguir que els alumnes, aconseguisquen la capacitat de transformació de la informació. És a dir, l'ordinador no pot salvar el món per si sol, però si ajudarà a l'obtenció de la informació que posteriorment es puga transformar.

Un model didàctic és un disseny del procés ensenyament-aprenentatge. Es una maqueta per a poder analitzar la realitat. El problema d'aquestes maquetes, es que sempre hi ha un perdua d' informació. Però aquesta informació no es rellevant.

El mateix, tenim que fer quan fem un projecte educatiu, on sempre perderen informació, però on l'important es que la informació que es perda, no siga rellevant. Un model educatiu no intenta abarcar tota la realitat. Cadascú es centra en la realitat que l'interessa. Per tant, un model de l'educació es un esquema. Per exemple, un model de com es comuniquem, on hi ha un emisor, un receptor, un missatge, un canal, un codi, una retroalimentació, soroll…

Hi ha diversos tipus de models. Cada model parlarà en relació a una realitat on ha estat present. No vol dir que una siga millor que altre, sinó que cadascú serà el que millor s'adapte a unes condicions particulars de la societat amb la que conviu.

1. Escola tradicional (basat en el professor)
2. Escola Nova (basat en l'alumne)
3. Models Cognitius (afegeiz focus en els processos)

Per a fer un model didàctic, el que haurem de fer son preguntes que nosaltres mateix responderem. Preguntes como per exemple: A qui ens dirigim?, que es preten?. Què afegeix a l'alternativa tradicional?, com es sequencia el cirs?, Com reacciona els docents?, Com s'accedeix al curs?…

Un exemple per a vore que dos models poden valer independientment, la trobem en el cas del mapes. Quan volen anar caminar a un lloc utilitzarem un mapa diferent, que el mapa que utilitzem quan anem en cotxe. Ambdós son mapes, però cadascú s'utilitza en una situació determinada.

1. Plantejar una questió
2. L'interlocutor proporciona una resposta
3. Discussió (Confusió)
4. Convertir conclusions particulars en conclusions generals i precises
5. L'alumne arriba a conclusions precises

Per tant era una metodologia d'aprenentatge, basada en la idea de que aprende es recordar. Un exemple de este métode, es quan el professor pregunta continuament a l'alumne, amb la fi, de que el mateix arribe a una conclusió amb l'ajuda del mestre, amb la guia del mestre a la resposta correcta.

El dia d'avuí, hem tractat la pràctica 3, que podem veure-la detallada al apartat practicas d'aquesta mateixa wiki.

En aquesta pràctica, hem de modificar una imatge que trobem a Internet. I treballem dos aspectes. Per una banda el primer i el més important de la pràctica, es el tractar com descarregar imatges ilegalment, es a dir, com baixar i manipular fotografies les quals tenen el dret de ser descarregades sense cometre un delit.

Un dels problemes que ens trobem quan anem a descarregar qualsevol fotografia, es que els sistemes habituals de protecció de la Propietat Intelectual impideix la reutilizació d'aquest materials amb la frase “tots els drets reservats”.

Per aquest problema, hem presentat una pàgina on trobem una ampla quantitat de fotografies amb llicencia oberta, que no es més que una expresió clara i senzilla de les posibilitats d'us i manipulació que tercers poden fer amb materials sobre els que hi ha una propietat Intelectual. En aquest cas, podem trobar la frase “Alguns drets reservats”. En la pàgina que hem treballar, Flickr, podem observar només entrar a la pàgina, diverses clasificacions a través de símbols. A la dreta de la pàgina podem trobar el significat de cadascú dels simbols. Simplement, el que tenim que fer es observar que si les fotografies es poden manipular o no, podem sacar profit económic o no, i en alguns casos, si canvien l'original, haurem de posar la nova mostra també en obert… Tots aquestes coses son exemples dels símbols representats a la pàgina. I es fins açí la primera part important de la pràctica.

La segona part és mes senzilla. De fet, el que hem de fer es descarregar qualsevol fotografia d'aquesta página anterior, que cumplisca els criteris d'avaluació de la nostra pràctica, i a través del GIMP, modificar qualsevol aspecte de l'imatge (per exemple, posar-la en blanc i negre) i manar-la per Campus Virtual, seguint les explicacions que hi ha per a entregar, i posant la pàgina d'on s`ha tret l'original, i el nom de l'autor de la fotografia.

Com ja vam comentar, van definir model didàctic com un esquema que creem. Una vegada arribat a aquesta conclusió van dividir els esquemes en diferentes models. D'una teoria del aprenentatge aconseguim o obtenim un model didàctic determinat. El útlim model que van tractar l'altre dia va ser el de metodologies d'ensenyament mayéutica, que podem veure en aquesta mateixa pàgina.

En els anys 50 del segle XX, comença a desenvolupar-se una idea diferente a aquests models. En aquest anys, estaben molt interesats per les dades científiques. En aquel momento no hi havia cap eina per analitzar que passava dins del cap, i si estàvem fent una teoría psicológica amb un caràcter empíric i no tenien eines per a medir, l'unica cosa que podia medir-se era el comportament y les conductes. Es a dir, els defenen no que no hi haja activitat dins del cap, sinó que no podem medir el que hi ha dins i per aixó es centra en el comportament.

• El comportament és l'única via d'anàlisis científica de la psique humana
• Aprendre és canviar de comportament: Condicionament clàssic (El cas de Paulov, del gos) i condicionament operant (Van avançar una miqueta més. Es produeix un estímul que provoca una resposta. Si aquest estímul provoca una resposta positiva, reforça la resposta, i quan es torne a provocar l'estímul la resposta es mantendrà).
• Ensenyar es produir estímuls i reforços que condueixen al canvi

Es a dir, ja no es tan important el que buscàven els de la mayéutica, que buscàven la memòria. Ara, el que busquem és el canvi de comportament, a través de suports i reforços. Un cas específic, va ser quan Skinner va buscar l'aprenentatge intelectual, l'aprenentatge d'idees. La màquina que va crear Skinner, plantejava una informació, després plantejava una pregunta, l'alumne havia d'escrivir la resposta i continuant, la màquina donava la repsosta correcta. Si la resposta era positiva rebia un reforçament positiu, i si era incorrecta un negatiu que feia que olvidara la resposta. Per tant, el reforçament positiu fixava la resposta, i el negatiu feia desapareixer la resposta incorrecta.

Per tant per al conductisme ensenyar era produir estímuls i reforços que condueixen a un canvi observable de la conducta.

Quan estem parlant d'una programació per objectius, estem treballant amb un model conductista. És clar, ja que el que volem amb aquest objectius es que es mostren canvis observables, que és uns dels principis del conductisme. Mostrem la informació en un principi, i després le posem unes preguntes que l'alumne tinga que recordar i organitzar l'informació que li hem donat. I a través d'aquest, fer un reforçament positiu o negatiu depenent la resposta. Un reforçament negatiu que pot ser, simplement no deixar-lo avançar, continuar amb el mateix. Aquest va ser per una frase que s'havia dit anys abans, que deia que “cap aprenentatge pot acabar amb un reforçament negatiu”. Es a dir, no podem deixar que un alumne acabe una activitat, dir-li que està mal, i que passe a treballar la seguent.

Es una evolució del conductisme, provocat pel desitg de saber que passa dins del cap humà. Com funciona el pensament humà. Es va començar a fer teories. I en només 5 anys, es va començar a medir seriosament, amb instruments de messura que es el que la gent està pensant i com funciona el seu pensament. Peró encara es una tecnologia molt primitiva, pero ja estem aprenent coses. Coses com per exemple, que parts del cervell treballem, i es posen en marxa quan pensem per exemple, o on està la part que s'encarrega dels sentiments, de la personalitat…

• La psique posseix i genera estructures i engramas (el nom que rep una estructura de pensament. Son com mapes conceptuals) de pensament
• Aorendre és ajustar aquests esquemes i engramas. Per una banda, segons la maduresa de l'individu i el seu desenvolupament psicológic. I per altra banda, Segons les seues experiencies prèvies.
• Aprendre es construir el pensament.

EL CONSTRUCTIVISME COM IDEA FILOSÓFICA: El constructivisme veu l'aprenentatge com un procés en el qual l'estudiant contruix activament noves idees i conceptes basats en coneixements presents i passats. En altres paraules, l'aprenentatge es forma contruint els nostres propis coneiximents des de les nostres pròpies experiències.

En quant al COM S'APRÈN:

• L'alumne posseix esquemes mentals previs procedents d'experiencies anteriors
• Els nous coneiximents es formen sobre les estructures precedents i, per tant, estan alterats per la seva existencia.

L'aprenentatge constructivista es reforça quan es contrueix externament alguna cosa. Fins açí arriba el tema.

La pràctica constarà de dues parts. Una primera part de l'obtenció d'audio, i posteriorment de la manipulació d'audio. Per a més informació d'aquesta pràctiva podem entrar en Pràctiques.

El programa que usarem serà audacity, i es por utilitzar el qualsevol sistema operatiu, i a més, es gratuit. El que hem de fer a la pràctica amb aquest programa, es simplement fer una grbació de 15 segons, utilitzant tres o més sons diferents.

El primer que hem de fer en la pràctica, es conseguir sons. Podem conseguir-ho amb un micrófon per exemple. Peró per a trobar sons, haurem de ficar-nos en una pàgina que ve detallada en aquesta wiki, com es: http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/ http://www.freesound.org/. Podem descarregar en diferents formats:

• Format WAV: Molta qualitat, pero ocupa massa.
• Format MP3: Molt més manejable. Hi ha que pagar per a utilitzarlo. Per exemple, quan comprem un mp3, el fabricant ja ha pagat els centims necessaris per a poder utilitzar aquest sistema de descodificació.
• Format OGG

Quan descarregem el so, hem de tindre en compte que sempre s'ha de citar la procedencia d'aquest so. El problema que te, es que quan descarreguem el so, els descarrega amb un codi, per la qual cosa, el millo que podem fer es canviar el nom, y grabar-lo. Així hem d'agafar tres tipus de sons.

Hui hem fet una petita presentació del programa exe-learning, del qual hi haura una presentació d'un company que ho explicarà amb més detall.

Una cosa important, es una ventana on podem fer l'estructura completa d'un curs. Mirant aquesta estructura podem tenir una idea molt clara de en qué consisteix el curs. Es a dir, en aquesta ventana podem fer un esquema ample, que ens explique a simple vista tot el que anem a fer durant el curs.

Una cosa molt interesant, es que l'alumne no ha de tindre l'exe-learning. A l'alumne s'ho podem donar a través d'una pàgina web. Ja veurem més informació sobre aquest programa més endavant, que es el que utilitzarem a la pràctica final

Podem veure tota la informació de pràctiques a l'apartat practicas d'aquesta mateixa página.

La practica consisteix en ficar un video de youtube dins de l'exe-learning.

En youtube, quan posem un video, hem de copiar on posa “insertar”. Després obrim l'exe-learning.

• Agafem l'opció de text lliure
• Posem l'opció de posar un video, html.
• I on posa URL posem la direcció que previament hem copiat.

El mateix procediment hem de fer per a posar un fixer del nostre ordinador. Pulsem en l'opció ficar audio o video, i després ens pediran la localització dins del nostre ordinador.

A més, hem de ficar una pregunta objectiva de elecció multiple. Trobem la opció pregunta d'elecció multiple. Una vegada pulsem aquesta opció hem de desenvolupar una serie de pistes, respostes, que està molt ve explicar dins del mateix programa d'exe learning. Només, haurem de seguir els passos que ens diuen.

Quan terminem de treballar, hem de anar a arxiu, guardar como i es aquest fitxer el que hi ha que manar per campus virtual