La pàgina web de l'assignatura és www.ntae.es (hem d'elegir un tema i enviar una tutoria amb els noms dels components dels grups i el tema elegit).

• Nom del Professor: Pedro Pernías.
• Treball en equip: (ha de ser de 3 persones).
• Les Classes són presencials.
• Les pràctiques hauran de ser per grups de 3 persones.

Pràctica 4: construir un curs d'ensenyament per internet (farem el curs sobre el tema que fem a la presentació teòrica).

• el percentatge de l'assignatura és:

-70% Pràctica final. -30% Teoria (exposició).

• Podem posar els nostres apunts a la wiki per a guanyar un punt extra.

Sistema Operatiu derivat de Linux.

• Es tracta de l'Ordinador de 100€.
• Té la capacitat de detectar altres ordinadors iguals.
• A la Índia, volen produir-lo a 35$ (per a cada estudiant).
• Alguns ordinadors porten dinamo (s'entén que als països per als que està pensat aquest ordinador no hi ha electricitat a l'abast de tots en qualsevol moment).
• Aquest és un projecte Filantròpic (es preten salvar el mon).

1. L'ésser humà té la infantessa (en aquesta etapa es dona el desenvolupament intel·lectual, social…)
2. L'home necessita acumular experiència (per imitar i inventar).
3. Al Sistema Educatiu és a on està el futur.
4. Aquest ordinador es una bona idea per a començar a salvar el mon.

• Uns mestres voluntaris van a un col·legi de Lima a pintar-lo.
• Aquest col·legi té xiquets amb noms i cognoms, són reials, són persones com nosaltres.
• Cóm podem ajudar a aquests voluntaris?

1. Nosaltres podem crear materials amb els medis amb els quals contem ací.
2. Aquests voluntaris (professors)podran utilitzar aquesta informació gràcies a internet.

• La societat ha anat evolucionant, des dels homes nòmades i recol·lectors, passant per la màquina de vapor, fins a hores d'ara, amb l'electrònica.
• L'electrònica ens ha permès un canvi en la informació de la societat,aquesta informació es pot transformar en coneixement. En aquest moment és quan parlem de la “Bretxa Digital”.
• La “Bretxa Digital”: és la distància que hi ha entre les persones que són capaces de transformar la informació en coneixement i les que no.
• a un costat d'aquesta Bretxa podem trobar-nos amb dos tipus de persones:

1. “Natius Digitals”: persones que han nascut amb la tecnologia, principalment les persones nascudes despres de 1979 i han tingut al seu abast les eines necessàries.
2. “Inmigrants Digitals”: No han nascut en la tecnologia, però la busquen i s'interessen per aquesta, adaptant-se i utilitzant-la.

• Principal agent que disminueix la “Bretxa Digital”:

L'Escola:Pot transformar la informació en coneixement.

• Hem d'abordar aquest problema com docents:

1. Ensenyar a processar la informació
2. Ser conscient de l'existència d'aquesta bretxa, aprofitar els avantatges de uns i altre * Ítem de lista desordenadas.

• L'escola transforma mitjançant l'ensenyança
• L'esser humà dedica una part molt gran en anys per aprendre.
• Si hi ha alguna cosa en la qual som especialistes és en aquest “com” (com ensenyar?).

• Sòcrates practicava la peripatesis, passejava amb els seus alumnes.
• Plantejar una qüestió.
• Proporcionar una resposta.
• Discussió
• Convertir conclusions particulars en conclusions generals i precises.
• L'alumne arriba a conclusions precises

D'on no hi ha no es pot traure, per això el mite: abans de nàixer, nosaltres coneixem, vivim al mon de les llums, quan naixem, se'ns oblida.

• Aquet model didáctic solucionava els problemes de l'aprenentatge, per això es segueix practicant.

Sorgeix amb la 2ª Guerra Mundial i la producció per objectius, nosaltres, a l'escola programem per objectius.

• El comportament és l'única via de l'anàlisi científic de la psique Humana.
• Aprendre és canviar de comportament.
  1. Condicionament clàssic.
  2. Condicionament operant.

• Ensenyar, és produir estímuls i reforços que condueixen a un canvi observable de conducta.
• Skinner desenvolupa el condicionament operant.
• Protocol per a construir seqüències educatives, amb reforços.
• Aprendre: significa modificar la conducta.
• Oblidar: significa extinguir aquest conducta.

(El professor ens fa una analogía amb el joc “Tetris”: aquest joc té èxit perque es un joc que comença amb un nivell fàcil i té com a estímul el anar evolucionant i passant de nivell).

Jean Piaget

• La psique posseeix i genera estructures i engrames de pensament.

1. Segons la maduresa de l'individu i el seu desenvolupament.
2. Segons les seues experiències.

Per a l'exposició:

1. Presentació
2. Desenvolupament
3. Aplicació

• Formació de Formadors (ex. 4 receptes bàsiques que han de tindre en compte els mestres)
• Casos

Hem de tratar d'evitar l'esquema (positiu i negatiu), millor (possibilitats i limitacions, possibilitats i obstacles a les possibilitats, etc).

Per a pujar les exposicions, hem de demanar la clau al professor, si tenmi clau per a pujar els apunts, no cal demanar-la, és la mateixa.

Solament hem de clicar al nomr de la presenació que ens correspon, dins tenim l'opció de “crear esta pàgina”.

Els ordinadors han passat per diverses fases, des dels ordinadors grans com habitacions, als ordinadors personals amb més potencia que els ordinadors dels anys 50, a més, connectats a la xarxa (també amb la potencia d'aquesta, molt major que abans).

Fa algun temps es pensava que el futur seria amb grans ordinadors (4 com a molt en tot el mon) amb terminals connectades a aquest.

La vertadera revolució va ser, primer quan vam començar a tenir ordinadors personals (teniem amb els programes tutors privats), després amb la possibilitat de connectar-se uns ordinadors i uns altres (amb internet) d'aquesta manera ens podem connectar amb l'ordinador del tutor.

En definitiva, tot el que es utilitza per mitjà dels ordinadors per a l'ensenyament és e-learning.

E-learning, aquesta palabra no te una definició clara, però té molt a veure amb l'aprenentatge, i es la forma en la que l'aprenentatge té lloc: en la xarxa.

Es tracta d'un aprenentatge directiu o dirigit pel que lo ha creat.

Una de les eines que tenim per a fer aquest tipus d'aprenentatge és l'Exelearning, amb el qual treballem a les classes pràctiques.

Va començar quan una persona es va plantear com utilitzar una seqüència d'aprenentatge mitjançant una màquina, aquesta seqüència estava basada en el model conductista.

Ensenyament Programat: és la base dels llibres de text que utilitzem al col·legi. Aquest va ser el primer fonament de l'ensenyament en ordinador.

Van apareixer tots aquestos conceptes:

• Ensenyança assistida per ordinador (concepte francés).
• CAI (computer and instruccion).
• BCE (based computer Education) Ací parlavan de l'educació basada en l'ordinador.

Amb l'arribada d'internet, es va desenvolupar més el e-learning. Ya no havies d'instal·lar el programa educatiu al teu ordinador, podies connectar-te a aquest programa, mitjançant la xarxa.

Internet ha evolucionat, ha passat de ser un sistema de búsqueda d'informació, a ser un sistema de comunicació entre persones. Ara el més important no és ver la cartellera, sinó conectarte al tuenti i parlar amb els amics.

Si parlem de la web 2.0, hem de parlar també de l'educació dins d'aquesta web, una eduació no sols per informar, sinó per comunicar, per a la interrelació amb l'alumne, l'Educació 2.0.

Per a fer cursos d'ensenyament assistit per ordinador, necessitem saber algunes coses, com per exemple, cóm escriure un tex en un processador de text, els mestres no tenim molts coneixements de programació, per això necessitem ajuda.

Els programadors informàtics van escriure uns processos com a eines, els professors necessitaven aquestes eines per a construir programes educatius.

Van sorgir els programes d'autor, aquestos programes els realitzaven els programadors,en els quals simplificaven les coses als professors (es van transformar en eines per a la realització de cursos).

Del que hem dit abans s'ha evolucionat, amb els ordinadors com Windows,amb més capacitats gràfiques, fins al Power Point (seqüències programades per fer més fàcil la tasca).

Un altre exemple és Exelearning, aquest programa transforma en llenguatge Html el que nosaltres li diem gràficament, l'únic moment que ens aprofitem més al llenguatge Html és quan insertem vídeos.

Tenim que fer-nos unes preguntes: Cóm serà la situació en la que el curs tindrà lloc? Serà una situació presencial? O haurà de ser un aprenentatge autònom a l'alumne?

Es produirà al mateix temps?

Sincrono: Ocorrerà a la mateixa vegada. Asincrono: Succeirà en temps distints

• A classe: sincrònic presencial.
• A classe per vídeo conferència: sincrónic a distància.
• Classe gravada: asincrònic.

Nosaltres en la pràctica ens tenim que plantejar què és el que hem de fer (imaginar-nos-la).

~~Slideshow~~(tot el que hem escrit en la wiki es convertix en un power point).

PodCast: Gravacions posades en la xarxa.

Video Docent: Aquell material audiovisual al aula.

• Documental.
• Vídeo narratiu.
• Lliçó monotemàtica.

• Noticiari escolar
• Documentals.
• Pràctica de conversacions.
• Activitats més orientades a l'oci.
• Mini-vídeos.

• Educar en les MCM.
• Potenciar l'ús de recursos audiovisuals.

• Idea imaginativa.
• Materials.

1. Càmera de vídeo digital.
2. Càmera de fotos digital.
3. Telèfon móbil.
4. Càmeras professionals.

• Coneixements d'informàtica. (pels qui usen l'ordinador habitualment→fàcil. Pels que no tenen costum→ recórrer a tutorials).
• Passos.

1. Il·luminació: a. Artificial b. Natural
2. Els planols: a. Primer plànol …
3. Música: a. La mateixa escena por transmetre dos cosses totalment oposades.
4. Trucs per gravar: a. Moltes fotografies.
5. Editors: a. Comercials: adobe premiar. b. No Comercials: cinelerra, kino, movimaker.

Exemple:

Un vídeo creat amb el MovieMaker: La serra de Crevillent

Es tracta d'una metodologia que possibilita l'adquisició d'uns continguts de formació a través d'un programa d'ordinador.

• Programes d'exercicis.
• Tutorials.
• Simuladors.
• Entorns de programació.
• Recursos d'autor.

• Presenta la informació escrita.

• Evolució dels programes lineals.
• Son més flexibles.

• Activitat.
• Individualització.
• Progresió.
• Retroalimentació.
• Valor de l'error.

• El programa d'ordinador transmet coneixement.
• Aporta exemples.
• Proporciona informació immediata.
• El mestre juga un paper molt important.

Ens donen una serie d'instruccións.

• S'adapten al les limitacions del tema.
• Recomanables.
• Es tracta d'una ferramenta.

• Les respostes son limitades.
• Elevats costos.
• Necesaria la informació per a utilitzar-los.

Ens mostren un video de youtube. Método “Ella” (relacionat amb les llengües).

Les pissarres analògiques estan sent substituïdes per les digitals.

Per poder utilitzar aquestes pissarres digitals necessitem un ordinador, un vídeo-projector, connexió a una pantalla interactiva i sobre tot, la voluntat del mestre.

La seua pantalla es sensible als dispositius.

Aquestes pissarres són deformables al exterior i resistibles a l'interior.

El dispositiu que detecta el llapis es situa al cantó.

• Sistema de so
• Visualitzador de documents
• Webcam
• Sistemes d'avaluació interactiva i tablets.

• Interactivitat (alumne passa de ser passiu a actiu)
• Sessions divertides, dinàmiques i acolorides (millora de la atenció)
• Participació.
• Millor comprensió.

• Captura d'images.
• Zooms.
• Plantilles.
• Diversitat per a arees.
• Conversió de text manual a text digital.

Altres…

• Permet projectar continguts externs TV
• Videoconferències.
• Ajuda per la elaboració de materials.
• El contingut es pot guardar i recuperar.
• Facilitat d'utilització.

• Il·luminació
• Calibració
• Major cost
• Formació de docents

Recordeu sempre:

L'ús que un mestre pot fer de la PDI depèn més de la seva creença de com s'apren que de la seva creença en què s'apren.

• Els videojocs, són jocs digitals interactius.
• Creat per al entreteniment general.

• 1940 a l'ambit militar amb els simuladors.
• 1966 primer prototip de consola.
• 1972 …
• 1990 es van espandir massivament.

• Arcade: Tetris, Come-cocos…
• Simuladors: Los Sims…
• Estratègia: Jocs de guerra, de Roll…
• Jocs de taula: Cartes, Escacs, Trivial…
• Videojocs educatius (ara ens centrarem en aquests jocs)

• No presenten cap risc específic
• Dissenyats per l'aprenentatge. (Brain Training)

• Permeten l'interacció activa, no com la televisió.
• Permeten aplicar raonaments i estratègies.
• Augment de motivació amb reforç positiu.
• No es requereix grans coneixements previs.

• Violència agresivitat
• Continguts eròtics
• Racisme
• Discriminació sexual femenina
• Codi d'honor: Existeixen dos versions del mateix joc.
• Visió negativa generalitzada.

1. Aïllament social.
2. Atrofiament intel·lectual i creatiu.
3. Trastorn del caràcter.
4. Però els estudis demostren el contrari: preferència per a jugar en companyia.

• Ensenyament eficaç i resolució de dificultats.
• Motivació.
• Interacció social o jeràrquica.
• Desenvolupament de percepció espacial
• Desenvolupament espacial i lògic.
• Funcionament de maquines.

• Hem d'aprofitar-los i emprar-los.
• Crear un racó de videojocs.
• Presentar debats en clase.
• Anar en compte en la selecció dels videojocs.
• Saber el moment i la forma oportuna d'utilitzar-los. (Guia dels mestres).

• Pactar amb els fills els moments per a jugar.
• Jugar amb els fills.
• Coneixer els videojocs.

1. Revistes.
2. Internet.
3. Valoració del fabricant.

A continuació ens posen uns exemples d'aplicacions de videojocs a l'escola, com es l'exemple d'una escola a Catalunya o el Ceip Henares a la clase de llengua amb el videojoc “Harry Potter”.

És un desafio per al sistema educatiu utilitzar la televisió com complement de l'educació, hem de desmitificar-la, hem de no escandalitzar-nos i utilitzarla com un aliat.

L'objectiu, és que coneguen les regles de la televisió, a on han de ficar-se, a on no… Que decideixen ells mateixos.

• Es el mitg que millor proporciona informació, formació i entreteniment.
• Ofereix un mon imaginari i virtual.

• Gran influència, sobre tot els més joves.
• Desapareix la comunicació en casa (tots miran la televisió).
• No hem d'utilitzar la televisió per arrinconar al xiquet i deixar-lo apartat.
• Saber diferenciar la realitat i la fantasia.

• A la televisió existixen recursos didàctics.
• És una eina molt útil per transmetre informació.
• Informatius, documentals…
• Concepte de transversalitat de continguts televisius (s'aprofita tot, pero hem de saber utilitzar-ho.

1. Programes d'idiomes.
2. Documentals.
3. Programes de ficció.

• No hem de decidir per ells el que han de veure.
• No utilitzarem la censura de canals.
• La informació televisiva ha d'estar a la má dels xiquets.

• No considerar la televisió com enemiga, sinó com aliat.
• La televisió és universal i el preferit electrodomèstic

És un llibre de paper en format digital, necessitem un lector de llibres Ebook.

• Ferramentes.
• Forma.
• Drets d'autor.

• 1971 projecte Gutenberg.
• 1981 Random House's electronic dictionary.
• 2001 novel·la de Stephen king.
• 2002 Tinta electrònica (blanc i negre, no cansa la vista i consumeix poca bateria).

• Gran facilitat en la distribució.
• Menys espai, mes informació.
• Públic més ampli.
• Més econòmic.

• Accés
• pes (xiquets amb motxilla)
• Atracció
• Incorporació periòdica de nous texts
• Fons biliogràfic infinit.

• Disminueix la tala de arbres.

• Dependència de l'acces a internet
• Drets d'autor
• Dificultat per a usuaris inexperts
• Menor confortabilitat
• Menys llocs de treball per a les empreses de llibres

1. E-Book e-inc (baix consum d'energia, visió agradable, i pantalla antirreflectant).
2. E-Book multimèdia. (reprodueix música, vídeos, fotos…).

Projectes educatius amb llibres electrònics

1. Porjecte E-Volucion (Galicia)
2. Libros Electrónicos en el aula (Cádiz)
3. Projecte Territorio E-Book (Salamanca) Bilbioteca Digital.

Webs rellevants

• Bubok
• Libranda

www.zonaebook.com

Es la llibertat de la comunitat d'usuaris per poder executar, copiar, estudiar, millorar un programa lliure.

Ja existia als anys 60 a les universitats, ningú era propietari.

Als anys70 IBM, venia per separat màquines i aplicacions.

Programa UNIX.

1984 Richar Stallman, per problemes amb la companyia, va crear el seu sistema operatiu GNU.

• Va fundar FSF
• Llicència GPL

En els anys 90 popularització d'Internet.

Linuz Torvalds hizo la pieza Kernel y creó Linux.

1998 nou nom: Codi obert.

En l'actualitat, Linux té una gran expansió.

En educació s'utilitza lliurex, molinux…

Per a ser programari lliure

• Llibertat per usar programes per qualsevol propòsit.
• …

Creative commons.

És més segur, podem ver com està dissenyat.

Codi font.

El rendiment de l'equip és major.

Major seguretat en la xarxa.

Manteniment a càrrec de qualsevol persona.

Programari desconegut.

Carència de professionals.

Incompatibilitat.

Econòmica.

Comunitat de gent que s'esforça per arribar a un objectiu comú.

Exemple: Debian i Gentoo, Ubuntu…

Prometedor i imparable.

Progressió cada volta més demanat.

Es tracta d'un generador d'exercicis digitals

En la seua pàgina:

• jClic
• jClic autor
• jClic repor
• Activitats de demostració

En posa un vídeo en el qual es veu com es realitza una activitat en el jClic.

Activitats: puzles, imàgens, temes, sopes de lletres,unir…

Col·legi Domingo Méndez:

Article: “El uso del jClic com complement per a l'ensenyança/aprenentatge en anglès.

SugarClic: Programa basat en el jClic.

Entrevista:

• Perquè t'agrada?

Es entretenido, divertido, educativo, es para niños, para hacer deberes, exámenes…

• L'utilitzeu molt?

Cada dos semanas, es el momento más esperado.

• Quals són els que més t'agraden?

Els de matemàtiques.

• Què exercicis hi han?

Sopes de lletres, exercicis de unir, figures, sons (per això fan falta els altaveus) col·lectives.

Amb turorials interesants.

Ferramentes dissenyades per a que façan activitats educatives interactives.

• jClize: Texto, selecciones una paraula i queda el espai perquè el xiquet l'ompla. ( també hi han pistes).
• jMach: frases incompletes ( en una esquena mitja frase, a l'altra, l'altra mitja).
• jCross: (crucigrama: posem la paraula en la cuadrícula, després les definicions).
• jQuiz (preguntes i respostes amb diverses respostes).
• jMix (text en el qual es moven les línies, han de ordenar les línies).
• jMasher (és una eina per agrupar els documents, afegeix els fitxers) finalment se li dona al icono de visualització i veiem el resultat).

No es pot modificar el programa, però si es pot personalitzar.

Es pot utilitzar amb linux amb major dificultats.

Te menys varietat de recursos per separat.

No es pot abusar del programa.

És gratuït.

Activitats clares i senzilles.

Aplicacions fàcils.

Tutorial al abast en la pàgina oficial.

Ferramenta d'evaluació.

Es basa en tres principis fonamentals.

Les xarxes, continguts generals, sabiesa de la multitut.

Webmaster i usuaris passius.

Webmaster i usuaris contribuents, i que collaboren.

Youtube, facebook (intercanviar informació…)

Enfocats a docents: recerca de materials, (flickr, slideshare, wikispaces, blog de mestres per intercanviar experiències…

Enfocats a alumnes: Grups de treball, enciclopedies (real acadèmia espanyola, wikipedia, larousse, educació vial, glogster).

El mon de l'educació a evolucionat creant recursos educatius informàtics, però no s'ha d'abusar d'aquestos programes.

Els marcadors socials serveixen per emmagatzemar, clasificar i compartir informació.

Relacionats amb la realitat dels estudiants i de fàcil maneig.

La comunicació és bidireccional.

Chats, videoconferències.

Guardar informació.

Marcador social gratuït d'investigació.

Marcar o subratllar textos, organitzar, comentar i compartir, conecta amb Facebook, twitter i google.

Pots unir-te i convidar a persones a un grup.

Notes adhesives en les webs

Afegir amics, notificacions per e-mails en novetats.

Cal tenir coneixements informàtics i d'anglès, el programa no es molt conegut.

Posem les noestres dades, introduïm la informació.

Projectes de treball.

Gran valor en l'educació, perquè és lloc d'investigació.

Alumnes poden comunicar-se.

Recerca de definicions de paraules.

Comunicar-se amb els pares o viceversa.

Publicar les tasques i sessions de classe.

Ressaltar aspectes importants de la sessió.

Comunicació amb altres classes, cursos, escoles, països.

Posar en comú els recursos trobats.

Debats.

Per als Mestres (has de ser educador @ua.es…)

Creació de foros

Privacitat: nomes poden parlar els mestres i els alumnes.

Els alumnes no afegeixen els amics, el mestre és el que els agrega i després, apareixen els alumnes agregats entre si.

El professor té el perfil personal i el educador.

Llocs virtuals en els quals encontrar recursos.

Organitzem els recursos.

• Escolar.
• Laboral.
• Personal (relacionat amb oci).

Aquestos bancs poden ser internacionals, nacionals, CCAA, col·legis, instituts i universitats.

Es pot utilitzar a casa, major rendiment escolar, components lúdics, atractius, motiven l'aprenentatge, feedback, noves destreses TIC.

Exercicis merament ludics, recursos no adecuats a l'edat, aïllament social, distraccions, perdua de temps

Estalviar temps i esforç.

Alliberar-se de treballs repetitius.

Comparar la gran varietat de recursos, contacte amb altres docents i centres, sessións més didàctiques.

Poca competència tecnològica.

Falta de voluntat.

Falta d'ordinadors.

Connexió a internet.

Desinformació.

Objectius clars.

Selecció d'activitats d'acord amb l'etapa.

Temes interesants.

Continguts reflectits al currículum i al pec.

Alternança de recursos tradicionals i digitals.

No al racisme.

Selecció crítica/necessitats

Reflexió final, debat, autoavaluació.

Incorporar mètodes poc a poc.

Formació tecnològica.

www.edu365.cat

www.xtec.es

Imagina tenir a la teua disposició una multitut de llibres de forma gratuïta en qualsevol lloc…

La mayoría dels recursos estén en format digital.

Comença en 1998, es cercava un centre educatiu d'investigació.

Dividida en àrees (literatura española, biblioteca americana, letras Galegas…)

Dins de cada àrea (presentació, catàleg, biblioteques, portals institucionals…)

Catàleg (accedeixes des del cercador si recordes el nom de l'autor o l'obra)

Acces a l'obra (podem llegir la seua fitxa, el title, l'edició original…)

Fitxa d'autors (foro amb comentaris…)

Un portal per a tots (biblioteca de signes, única en tota Espanya)

Bibliotecari: podem posar-nos en contacte per a resolver els nostres dubtes, sugerències o problemes tècnics… (també tenim ajuda).

Blog: twitter o Facebook.

Disposició de obres a tan sols un clic.

Pots consultarla…

Exercicis.

Obres recents no estén incloses

Alguns recursos multimèdia no es carregan o tarden en fer-ho.

Cal tenir internet.

Redistribució de continguts de qualsevol tipus d'emisor original per altre, que adquireix els drets.

Reps informació actualitzada en el teu ordinador o en una web.

Erròniament coneguda com RSS (format redifusió)

Lector: a on veiem els continguts.

Subscribir-se: conectar el lector a lo que volem llegir.

Maneres de subscribir-se:

Iconos RSS

Aplicacions: Mitjans de comunicació, llocs comercials, institucions, entorns d'aprenentatge virtual, actualització professional, seguiment de treballs d'alumnes, difusió de noticies del tabló del professor, seguiment de les noticies sobre un tema.

Mash-up concept:

• Aplicacions per a móviles

• Aplicacions per a iPad

• Exe-learning

Reps la informació al moment, es privat, es reutilitzable, modificable i recuperable.

Opcions de imagen limitada, no ofereix retroalimentació, adopció d'altra ferramenta.

Quants sabem què és una xarxa social?

Quants estem registrats?

Quants estem conectats en aquest moment?

Convivim amb elles diàriament, és un fenòmen actual.

Comunicació, estructura social, amistad, relació, interesses, connexió, comunitat.

• Myspace.
• Facebook.
• Twitter.
• Linkedin.
• Tuenti.

Registre: introduir dats personals.

Configuració de privacitat que desitges

Totalment personalitzable.

Podem pujar fotos i etiquetar, crear events, jugar, xatejar, publicar enllaços de temes d'interès, missatgeria, acces a pàgines d'interès.

Ens permet compartir la informació de tot tipus.

Contacte amb gent de tot el mon.

Servei gratuït de fàcil acces.

S'abandona el contacte personal.

Ús excesiu e inadequat de aquestas xarxes.

Estètica i imàgen.

Usuari com objectiu publicitari.

Invasió de la privacitat.

Ens posibilita la llibre expressió.

No hi ha límit geográfic.

No requereix coneixements expecialitzats.

Immediatesa.

Accés móvil.

Usuaris:

• Facebook: 500 milions, al dia 700.000 més.
• Tuenti: 10.5 milions, 8000 al dia.

Temps:

• Facebook: entre tots 3000 milions de minuts.
• Tuenti: 82 minuts diaris.

Facebook: 2ª web més visitada, tuenti la que més en Espanya.

82 Milions de fotos al dia en Facebook.

Enquesta sobre la ciutat.

Grup d'alumnes formats segons la zona.

Publicació de preguntes.

Cada grup s'encarrega dels contactes.

Interacció de tots.

Interacció i feedback.

Participació activa.

Aprenentatges col·laboratius.

Twitter és un lloc web de microblogging(o nanoblogging, un servei semblant a un blog que permet als usuaris enviar i publicar missatges breus (140)) que permet als usuaris enviar i llegir microentrades de text d’una llargària màxima de 140 caràcters anomenats tweets.

Aquesta xarxa d’informació va ser creada per Jack Dorsey, l’any 2006, però no va ser fins el 2009 quan aparegué la versió de Twitter en castellà.

• A la pantalla principal trobem informació en temps real sobre els nostres contactes i la nostra pròpia.
• La informació que podem trobar ací respon a la pregunta: “ què està passant?” els comentaris que responen a aquesta pregunta s’anomenen tweets.
• Pots seguir:

1. A gent del teu interès
2. Amics
3. Mitjans de comunicació
4. Empreses
5. Celebritats
6. …

i obtindre la informació que aquestos hagen volgut compartir.

• És gratuït i accessible.
• Permet comunicar-te amb est teus contactes (escrivint a la barra de tweets “@” seguit del nom de l’usuari amb el que vols contactar).
• Permet compartir, no només texts de 140 caràcters, sinó que també podem compartir:

1. Fotos.
2. Vídeos.
3. Enllaços externs (webs).
4. Altres continguts multimèdia.

• Permet seguir esdeveniments actuals, en directe.
• Permet opinar sobre temes del moment.
• Permet començar o crear un tema del que la gent podrà opinar, el qual es pot etiquetar mitjançant hashtag, és a dir, mitjançant paraules o frases precedides amb el símbol # (hash). Ej: “#terremotojapon”
• Permet crear contes, tant públics com privats.

• Els tweets tenen un màxim de 140 caràcters.
• Els usuaris poden crear un conter suplantant la identitat d’altra persona (Lucía Etxebarría)
• Els usuaris poden publicar i enviar tweets amb contingut de burla, menyspreu o fins i tot amenaça a altres persones.
• Necessitat de connexió a la xarxa d’Internet.
• Necessitat d’un ús responsable i racionat, ja que és una xarxa per on circula informació constantment.

Per tal de millorar les comunicacions entre:

1. Centres.
2. El centre i els pares.

Entre centres: podria facilitar el intercanvi de material didàctics, així com informació que puga ajudar a la millora del mateix: experiències, actes… també es podrien organitzar concursos o olimpíades entre centre.

Entre centre i els pares: podria facilitar les informacions als pares. Mitjançant el Twitter es podrien fer anuncis de reunions (aquest punt no substituiria el correu ordinari), i amés, es podrien fer enquestes o debats per a fer saber opinions i crítiques constructives.

Per tal de millorar les comunicacions entre:

1. Professors i alumnes.
2. Alumnes.

Entre professors i alumnes: es podria millorar la comunicació i informació, així com realitzar propostes de treball complementàries o de suport.

Exemples:

• Tauló d’anuncis
• Compartir enllaços interessants
• Compartir notícies d’actualitat per tal de debatre-les a classe
• Proposar temes de debat (mitjançant hashtag)
• Plantejar escrits col·laboratius per a crear microrrelat

Entre alumnes

• Organització de treballs (mitjançant hashtag)
• Proposar temes actuals de debat que l’alumne trobe interessant
• Crear “temes” per tal què els alumnes s’involucren amb el centre i facen propostes de millora.

Videos no superiors a 2Gb

Possibilitat de creació de vídeos del propi alumne.

Conectar amb altres recursos audiovisuals per explicar millor un tema.

consegueix l'atenció d'alumnes.

Possibilita la interacció a l'aula.

Una de les webs més visitades de la xarxa.

Tant nens com adults poden accedir-hi.

Ciber-bulling.

Ràpida difusió de fenòmens.

Tutorials, documentals, canals educatius (youtube edu, sozo Exchange), continguts didàctics (cançons, contes…)

Alternativa més organitzada amb major poder de difusió.

Permet tenir un espai virtual personalitzat.

El propietari del canal envia enllaços a altres i aquestos poden veure-lo.

Ens permet crear debats en classe.

Analitzar exhaustivament els vídeos.