Al primer dia de classe varem parlar al voltant de la pàgina web de l'assignatura www.ntae.es on hem d'escollir un tema per grups de tres persones per fer el treball final. També vam citar que les classes són presencials. Per la qual cosa, el percentatge corresponent a la pràctica de l'assignatura és major que el de la teòrica; el 70% de la nota final és correspon amb la pràctica final i el 30% restant, a la exposició de la teoria. Per pujar la nota un punt més podem penjar els nostres apunts a la wiki.

Aquest és un sistema operatiu que deriva de Linux. Es tracta d'un ordinador que costava 100€, el qual era capaç de detectar altres ordinadors iguals.

¿Per què hem de parlar de noves tecnologies a l'educació? La societat està caracteritzada per determinats elements segons l'època. Nosaltres varem passar de ser nòmades a sedentaris, amb la qual cosa canviares diferents característiques com ara la societat, la producció de recursos i bens i les relacions socials.

L'invent de la màquina de vapor va suposar un gran avanç per a la societat, ja que transformava la producció de combustible en treball. Açò va provocar una acceleració del treball, per tant es produïen més bens i serveis per a la societat. Tots açò desemboca en una relació de consum que configura la vida social. Aquesta societat podem anomenar-la industrial.

L'electrònica transforma allò intangible en alguna cosa tangible. La informació es transforma en informació útil. Hem de saber convertir la informació en coneixement. Aquells països que sàpien fer-ho seran les denominades “societats de la informació”.

La bretxa digital és la distància de separació entre les classes socials, generacions, països, etc.

Els natius digitals són aquelles persones que han nascut amb la tecnologia.

Els immigrants digitals són les persones que no han nascut amb la tecnologia, però la utilitza.

L'escola és l'agent principal per a reduir la bretxa digital, ja que s'ocupa de transformar la informació en coneixement. Ensenyem als alumnes a realitzar aquesta transformació.

La nostra generació es correspon amb l'anomenada “generació nintendo”

Com a docents hem de tenir en compte aquests aspectes per a resoldre el problema: 1. Ensenyar a transformar la informació. 2. Ser conscients de la bretxa digital a l'hora de la comunicació (nosaltres: immigrants digitals; alumnes: natius digitals)

  La societat de la informació

Hem d’incorporar las noves tecnologies a l’aula? L’escola transforma a través de l’ensenyament als éssers humans que són els que més temps dediquen a l’aprenentatge. Però, com es transforma la informació en coneixement? Què és un model didàctic? Hi ha diferents metodologies d’ensenyament: “Maièutica” (Platón) serveix per a extraure els records del alumne que apleguen al coneixement. L'utilitzem constantment a l'aula, per exemple:

Plantejament d'una qüestió

• L’interlocutor proporciona una resposta
• Discussió (confusió)
• -Convertir conclusions particulars en conclusions generals i precises
• L'alumne aplega a conclusions concretes

Però com s'explica que un alumne a qui el professor no li proporciona informació aplegue a les sues conclusions? Per als grecs, aprendre és recordar i no pensen que l'aprenentatge es fa al nàixer i posteriorment.

En els anys 50 apareix un gran problema en EEUU. Havien guanyat la segona guerra mundial gràcies a una sèrie de pràctiques i coneixements proporcionats pels científics que havien fugit d'Europa i que van acabar treballant en els Estats Units (exemple: fabricació de la bomba atòmica). Com no tenien científics propis nord-americans van decidir formar científics de manera industrial per a la pròxima guerra (guerra freda) Anteriorment havien tingut problemes amb la construcció de vaixells,i aquesta vegada van fer una llista de tot el que es necessitava per a realitzar aquest transport. Van dividir la llista i van repartir les tasques entre diferents càrrecs que s'encarregarien exclusivament de realitzar el que se'ls havia manat. D'aquesta organització va sorgir la programació per objectius, en la qual van crear especialistes que se centrava en un càrrec concret. Açò es va traslladar ràpidament a l'educació. Els sabers es van anar dividint per cursos i per assignatures i es marcaven objectius i metes.

No obstant això, seguia existint un problema. Es necessitava ser eficaç i conèixer perfectament el funcionament i aprenentatge de la ment per a millorar el procediment. Així que es va insistir a aplicar el mètode científic a l'educació. La matèria amb la qual es treballava era l'ésser humà, però no havia forma de mirar el que passava dins. Per això, els científics es van fer a la idea que no podien saber el que ocorria en l'interior, però si podien saber el que passava abans i el que passava després (conductes que el subjecte és capaç de realitzar). A açò ho van cridar conductisme. (condicionament clàssic). El conductisme afirmava que les conductes eren modificables mitjançant l'associació d'estímuls. Skinner va anar el principal científic que va analitzar el comportament. La ciència que ell estudia és el condicionament operant, en el qual es fa milers d'anàlisi sobre com un estímul és capaç de fixar les conductes. Apareix la màquina de *Skinner, la qual registra la resposta de l'alumne i proporciona estímuls positius si la resposta és correcta (Exemple: davant la realització d'exercicis, se'ls reforça positivament si estan correctament contestats). Per al conductisme aprendre és modificar la conducta. Per al conductisme oblidar és extingir una conducta. Aquest reforç positiu ha de ser major que el negatiu, doncs la fi és motivar a l'alumne i incentivar-lo perquè aconseguisca superar-se a si mateix. Aquests reforços apareixen en la majoria de vídeo jocs, doncs la seua pretensió és enganxar al client fins a aconseguir superar tots els nivells (Exemple: joc de tetris. Els reforços positius augmenten cada vegada que superes un nivell i t'introdueixen en un altre de major dificultat. Quan no aconsegueixes superar les metes proposades, se't permet tornar a intentar-lo).

Per a certs científics, el model conductsita no resulta ser del tot satisfactori, doncs és incapaç d'explicar el que hi ha dins del cervell. Per a aconseguir-lo, es necessitaria un model cognitiu que mostrara com és el cervell i com funciona la ment. Arran d'aquesta necessitat ens trobem amb el model *cognitivista, on tot coneixement que ve nou ha d'integrar-se amb els existents. Altre model existent és el constructivisme. Seymour Papert (MIT) arriba un poc més enllà amb el constructivisme i afirma que si eres capaç de construir les coses amb les teues mans eres capaç de construir-les amb el teu cap, pel que crea uns sistemes informàtics on un pot crear objectes.

Són molts els models que trobem, però no podem afirmar que existeixen models millors o pitjors que uns altres. Si establim el símil d'un plànol amb un model podrem observar que: Si vull anar d'Alacant a Madrid agafaré un plànol de carreteres. El plànol no serà exacte però serà útil. D'altra banda, si em vaig per la muntanya necessités un plànol amb corbes de nivell, ja que el plànol de carreteres no em serveix de res, no és adequat per a la funció que cerque. És analitzant açò que arribem a la conclusió que un model serà més o menys bo si em soluciona el problema que se'm planteja.

I és per açò que avui dia, en ple segle XXI, seguim utilitzant el model de la maieutica, doncs ens és útil i adequat per a les nostres necessitats.

Durant aquesta sessió varem parlar de l'esquema que s'ha de seguir per a realitzar el treball. Aquest consta de tres parts (presentació, desenvolupament i aplicació). Al desenvolupament hem de parlar de les diferents possibilitats que ens ofereix el nostre tema o de les limitacions que suposa. A l'aplicació hem de tenir en compte que es tracta d'una “formació de formadors”.

En aquesta sessió també varem parlar de com es pot modificar el text a la wiki i com es crea el títol. A més a més, a aquest espai podem incloure presentacions multimèdia, però mancaran d'animació. Recordem que les fonts que s'utilitzen per a elaborar aquestos apunts s'han de nombrar.

Durant aquesta sessió hem parlat al voltant de la possibilitat de muntar el power point, la recerca teòrica, imatges, pdf, etc. en l’apartat d’exposicions d’alumnes.

La wiki és una memòria col•lectiva, la qual podem consultar sempre que estiga donada d’alta. Aquesta recull: *Apunts de classe *Documentació que explica el tema de l’exposició *Exposició de 12 minuts del tema *Pràctiques de classe

A través de la wiki veiem els significats del exe-learning. Fases d’utilització de l’ordinador a classe: *Macroordinadors *Ordinadors personals *Connexió d’uns ordinadors personals amb altres gràcies a Internet, per a l’intercanvi de informació o com a mitjà de comunicació. *Ordinadors personals molt més potents que antigament, gran capacitat de dades i connectat innalàmbricament a la xarxa i aprofitant recursos d’aquesta.

_

 ¿Què és e- learning?

E-learning no té una definició clara, però tots acceptem que té molt a veure amb l’aprenentatge i com aquest te lloc, és a dir, a través de la xarxa. Construcció d’una situació d’aprenentatge. Història del e- learning. Ensenyança programada que, al igual que en el conductisme, segons la resposta actua amb reforços positius o negatius. Els llibres de text, mitjançat l’ensenyança programada van ser el fonament per als sistemes d’ensenyament amb ordinador. *Ensenyança Assistida per Ordinador (EAO) *Computes Aid Instruction (CAI) *Based Computer Education (BCE) Amb l’arribada de Internet es va desenvolupar el programa e-learning. Internet ja no és un lloc on només recurrim per buscar informació sinó que també accedim per a comunicar-nos. La Web 2.0 - educació 2.0

Per escriure un llibre només cal tenir alguna cosa que contar i saber escriure. Els programadors van escriure sistemes que facilitaven als mestres la utilització d’una eina, així no havien de programar. *Llenguatges d’autor: varen existir quan els ordinador no eren fàcils d’utilitzar. Producte que aparegué quan els ordinadors….  powerpoint y sus secuaces Exe- learning Com serà l’actuació d’aprenentatge després? Situació presencial o a distància? Estarà el mestre present amb l’exe- learning? O serà un aprenentatge autònom? Sincrono vs. Asincrono (presencial (t’escolten en el mateix temps,moment) o a distància (l’explicació s’ha produït en altre moment p.e. grabació)

Sincrono: aprenentatge presencial que es dona al mateix temps i lloc (una classe normal a un aula) entre el mestre i l'alumne. Asincrono: aprenentatge presencial que es dona en un temps i, potser, també en un lloc diferent, entre el mestre i el alumne. Per exemple: una explicació d'un mestre gravada i posada als alumnes, encara que aquest propi mestre estiga present a la classe.

~~Slide show~ ~ es posa al principi per a transformar en power point.

Aprenentatge e- learning: Planteja una situació en la que ensenyem mitjançant l’ordinador.

Hui hem començat amb les exposicions dels treballs en grup, els temes han sigut les presentacions multimèdia i la ràdio i el podcasting a l'escola.

El millor esquema per a fer una presentació és el segúent:

• Presentació
• Desenvolupament
• Aplicació

Cal tenir en compte els següents aspectes per al format:

• La lletra de la diapositiva: han de ser fons grans i com a molt s'han d'utilitzar tres tipus, a més, evitarem utilitzar les majúscules(només per a destacar alguna cosa)o les cursives.
• Ús de colors en el disseny de les diapositives: haurem d'utilitzar colors a les diapositives perquè atrauen l'atenció del públic però amb moderació perquè poden distraure'l
• Cal seleccionar la informació ja que no és convenient que hi haja molt de text.Haurem de sintetitzar al màxim i que el nombre de diapositives no siga excessiu.
• Il•lustracions significatives

Hi trobem diferents tipus de presentacions multimèdia:

Power point és un programa dissenyat per a fer presentacions amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges dissenyades o importades des de imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació. Aquest tipus de presentacions solen ser molt cridaneres i molt més pràctiques que les de Microsoft Word.

Google presentations és com el power point però on-line gratuït i senzill, al ser tant senzill no desperta tanta motivació i interes. Keynote te més temes, diapositives 3D, transicions, etc, que el power point. Pot provocar distracció i sols està en el sistema operatiu MAC Prezi és diferent a la resta de programes de presentació, es poden realitzar moviments de càmera i girs .Dona més importància al format que al contingut, és pot instal•lar en qualsevol ordinador.

Per a escoltar un programa de ràdio havíem d’estar presents, ara existeix una web que ens permet descarregar el programa i escoltar-lo en altre moment “Podcast” .És un arxiu de audio gratuït que podem descarregar , escoltar i penjar a la xarxa. Ens permet distribuir continguts multimèdia mitjançant un arxiu RSS.Un arxiu RSS és un document de text compost per etiquetes fitades entre els símbols major i menor similars a les utilitzades en el XHTML.Llegint a l'arxiu RSS d'un lloc web és possible saber si s'ha actualitzat i amb quines notícies o textos, però sense necessitat d'accedir a les seues pàgines web. L'arxiu RSS conté a més un enllaç específic per a cada ítem contingut en el feed que dirigeix a la pàgina web amb el text complet de la notícia.

És de fácil reproducció i distribució però hem de subscriure'ns,podem accedir a ells fora d l’horari de distribucio.SI volem descarregar-lo ha de ser amb el Mozilla. Existeix una pàgina que ens permet organitzar els podcasts a través de la pàgina www.google.com, a més de personalitzar-lo fent un arxiu MP3.

Aplicacions didactiques Institucional de l’escola.escoles de pares,conferencies,xarrades… Docent/discent.gravar les explicacions del smestres per a facilitar l’aprenentatge,taller de radio fet pels alumnes(entrevistes,debats..) Per a treballar les segones llengües,com a reforç per a xiquets amb necessitats educatives especials Pagina.educacontic.es

Vídeo docent: aquell material audiovisual que es puga utilitzar amb finalitat didàctica.

Classificació:

- Documental - Vídeo narratiu - Lliçó monoconceptual - Lliçó temàtica - Vídeo motivador

Utilització vídeos docents:

- Noticiari escolar - Documentals - Practica de conversacions - Activitats mes orientades a l’oci i la informació

Objectius:

- Educar els xiquets front els MCM

Quines coses necessitem?

- Idea imaginativa - Materials

   1. Càmera vídeo digital
   2. Càmera fotos digital
   3. Telèfon mòbil
   4. Càmeres professionals

- Coneixements d’informàtica: pels qui usen l’ordinador habitualment → fàcil

Passos

- La il•luminació (artificial, natural…) - Els plànols (moviment de càmera: paneo, travel, tilt, dolly…) (tipus de plànols: primer plànol…) - La música - Trucs per a gravar: moltes fotografies per tenir recursos - Editors: no comercials (no gratuïts), no comercials (gratuïts movie makes,… )

Què és? Modalitat de comunicació indirecta entre alumne y professor, que no es realitza per la línea més curta de la presencia física, sinó descrivint un ángle amb un vèrtex en l’ordinador. - Metodologia que possibilita i facilita l’adquisició d’uns continguts.

  1) Programes d’exercicis de repetició
  2) Tutories
  3) Simuladors
  4) Entorns de programació

- Tipus de programes:

  1) Lineals: presenten la informació escrita a l’alumne de manera seqüencial
  2) Ramificats: evolució dels programes lineals
  3) Son mes flexibles i responen als interessos dels alumnes

- Característiques

1) Activitat- interacció entre alumne-ordinador

  2) Individualització
  3) Progressió
  4) Retroalimentació

- Us didàctic El programa d’ordinador substitueix al formador

La PDI és una eina molt útil en les aules.

- Definició:

Són sistemes tecnològics que consisteixen en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veim en l'ordinador.

- Tipus:

- PDI electromagnètica: pantalla sensible a uns dispositiu en forma de llapisers que interacciones amb l’ordinador. - PDI tàctils o resistives: panell de la pissara format per 2 capes separades. - PDI ultrasonits o infrarojos

- Accessoris PDI:

- Sistema de so - Visualitzador de documents - Webcam - Sistemes d’avaluacio interactiva i tablets

S’ha creat un apartat en la wiki per a poder formular preguntes i respostes sobre les exposicions:tutories col•laboratives. En aquestes tutories podem fer i contestar preguntes de qualsevol dels temes de les exposicions, es valorarà a la nota final si la col·laboració que fas és bona i sobre el teu tema.

Es pot manipular la realitat? La ficció supera la realitat? S’ha de distingir entre ficció i realitat,és a dir, entre món digital i món virtual. La televisió té un poder molt fort sobre els alumnes, és un dels mitjans de comunicació més potents a banda d'internet. Ens proporciona informació, formació i entreteniment i exerceix una gran influència en els més joves imitant els seus personatges, però és convenient que ens aprofitem d'aquest poder i la utilitzem com una ferramenta més a l'aula per a fer explicacions,per a que coneguen normes i estils i sàpien seleccionar la informació i el contingut que els interesa.

Pot ser un recurs didàctic molt bo per a treballar la transversalitat dels continguts televisius,per a tractar temes abordats en coneixemnt del medi, amb docuemntals o programes específics o per a l'estudi de segones llengües per tal de conèixer els espais de la llengua que s'estudia i la seua cultura.

Els pares han de tenir en compte que:

-No han de decidir per ells el que han de veure - No han d'utilitzar la censura de canals - La informació televisiva ha d’estar a la mà dels xiquets. Ha d'haver llibertat a a l'hora de triar els canals però fent una bona selecció.

La televisió és universal i és l’electrodomèstic preferit de les llars espanyoles. Traguem-li partit!!els nostres alumnes ho agrairan..

Què és un llibre electronic?

Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper.[1] Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i per tant és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals.

• 1971. Michael Hurt. Proyecto Gutenberg.
• 1981.Random House, “Random House’s Electronic Dictionary”( primera publicació amb fins comercials)
• 2001.Riding the Bullet, una novel·la de Stephen King. Memòries de Blademir Puttin.
• 2002.Tinta electrònica.

• Gran facilitat en la distribució
• Menys espai, més informació
• Públic més ampli
• Més econòmic

• Accés
• Pes
• Atracció
• Incorporació periòdica de nous texts
• Fons bibliogràfic infinit
• Hàbits lectors

• Disminució tala d’arbres
• Disminució CO2
• Disminució ús productes químics

• Dependència de l’accés a Internet
• Drets d’autor
• Dificultats per a usuaris inexperts
• Dispositiu electrònic
• Menor confortabilitat
• Menys llocs de treball per a les empreses de llibres

• E-book e-ink
• Pantalla 5”
• Baix consum d’energia
• Visió agradable
• Pantalla antireflectant
• 2- e-book multimedia
• Pantalla 5”
• Reproductor de llibres, vídeos, música i fotos.

• “Proyecto E-volución” (Galicia).
• “Libros electrónicos en el aula” (Cádiz)
• “Proyecto Territorio E-book” (Salamanca)

• BUBOK
• LIBRANDA
• PROYECTO GUTEMBERG
• GOOGLE BOOKS
• TODOEBOOK

• El programari és la llibertat de la comunitat d’usuaris per poder executar,copiar, estudiar, millorar i redistribuir llicències.
• El programir lliuye ens proporciona el codi font i el programari privat no.
• Major rendiment,major seguretat ,adaptacio dels programes a les nostres necessitats.
• Programari desconegut,suposa adaptació
• Per què s’utilitza el programari lliure en Educacio?

1. Econòmica
2. Comunitat
3. Diferents punts de vista

Els marcadors socials són formes d’emmagatzemar, classificar i compartir les nostres adreces d’Internet preferides.

Els bans de recursos són llocs virtuals es poden presentar de tres formes: drets reservats, alguns drets reservats o tots els drets lliures.

- Característiques - Quins materials podem trobar?

    · Característiques dels materials:
    

- Què podem fer amb ells?

SEGONS L'ALUMNE:

- Possibilitats

• Utilitzar a casa
• Major rendiment escolar
• Components lúdics, atractius
• Motiven l'aprenentatge
• Feedback immediat
• Més varietat, doncs personalització
• Noves destreses tics

- Limitacions

• Exercicis merament lúdics, manca de valor educatiu
• Recursos no adequats a l'edat de l'alumne
• Aïllament social
• Distraccions

SEGONS EL MESTRE:

- Possibilitats

• Estalviar temps i esforç
• Alliberar-se de treballs repetitius
• Contactar amb altres docents i centres
• Sessió més dinàmica
• No dependència del llibre de text

- Limitacions

• Poca competència tecnologia i didactica
• Falta de voluntat
• Falta d'ordinadors a l'aula
• Connexió internet limitada o nula
• Gran vaietat i quantita de recursos

GUIA PER AL MESTRE

• Objectius clars
• Selecció activitats d'acord amb l'etapa
• Temes interessants
• Continguts reglectits al currículum i PEC
• Valors socials, afectius, etc.
• Selecció crítica / necessitats
• Refliexió final, funcionament d'aquest mètode, autoavaluació

Biblioteca digital o virtual és una biblioteca en què una proporció significant dels recursos d'informació es troben disponibles en el format digital accessible per mitjà dels ordinadors. És important considerar que en el concepte de biblioteca digital està present l'efecte de la integració de la informàtica y les comunicacions l'exponent essencials de les quals és Internet.

Redistribució de continguts de qualsevol tipus d'un emissor original per altres, que adquireix els drets mitjançant un contracte o una llicència. Succeeix en tots els mitjans de comunicació.

Reps informació actualitzada al teu ordinador o a la web. És erròniament coneguda com RSS.

El lector és el programa on veiem els continguts. La subscripció és connectar allò que volem llegir on volem llegir. Podem subscriure'ns de diferents maneres:

• A través de una icona
• Mitjançant els lectors
• Etc.

Poden aplicar-ho els mitjans de comunicació, els llocs comercials, institucions, entorns d'aprenentatge virtual (la wiki de ntae), actualització professional, seguiment de treballs dels alumnes, difusió de les notícies del tabló del professorat…

Mash-up concept

Aplicacions per a mòbils, per a IPad, Exe-learning.

Possibilitats

• Reps la informació al moment
• És privat
• És reutilitzable
• És modificable
• És recuperable

Limitacions

• Opcions d'imatge limitades.
• No ofereix retroalimentació, no hi existeix feedback.
• Adopció d'altra ferramenta.

Els avantatges:

• Universalitzacio de la comunicació
• Aprenentatge cooperatiu
• Accés a la informació multimèdia
• Coneixement de llengües i cultures

Els inconvenients

• Pèrdua de temps en la recerca d'informació
• Molta informació, poc fiable
• No s'utilitzen les normes de ”netiquette”
• Problemes de virus
• Altres riscos:

1. Riscos relacionats amb la informació
2. Riscos relacionats amb la comunicació interpersonal
3. Riscos relacionats amb el funcionament de la xarxa a Internet
4. Riscos relacionats amb les addiccions
5. Riscos importants actuals:
   • Ciberbulling
   • Grooming

• Aplicacions didàctiques:

El mundo de Ana y Mia

Els adolecents no són conscients dels problemes o perills que es podem trobar a la xarxa sense adonar-se'n.

Definició: comunicació, etructura social, connexió…

• Myspace (amics, música)
• Facebook (estudiants en un primer moment)
• Twitter (microblogging)
• Linkedin (profesionals)
• Tuenti (registre per limitació)

Perfil personalitzable:

• Foto
• Edat
• Estat civil

Advantatge:

• Compartir informació

Inconvenients:

• Abandono del contacto personal
• Ús excesiu e inadequat
• Estètica e imatge
• Usuari com objecte de publicitari
• Invasió de la privaticitat

Impacte social:

• Possibilitats de lliure expresió
• Sense límits geogràfics
• Sense coneixements especialitzats
• Immediat
• Accés al mòbil
• Promoció

Diferents activitats, etc:

• Events
• Jocs
• Fotos
• Xat

La millor manera de descobrir que és el món, un microblogging. Microentrades amb una llargaria de 140 caràcters Creat per Jakson

Pots consultar informació a temps real sobre els nostres contactes. Pots comunicar-te amb els teus contactes

Pàg. web. muntar compartir i veure vídeos.